Avui toca explicar la historia de Tokyo, basicament perque he anat al museu de historia de la ciutat! Perdonin els puristes si cometo algun error historic, la narracio que fare a continuacio es el que bonament he pogut aprendre d-un museu on les coses que estaven en angles eren les justes … Tot va comencar fa molts i molts anys, en aquell moment Tokyo, era en realitat un poblet de pescadors (de nom Edo), d-un territori governat per senyors feudals que mes o menys feien cas a l-emperador. En una d-aquestes guerres, un dels senyors feudals es va fer mes fort, i l-emperador li va donar el titol de shogun, que vindria a ser ministre de la guerra. I com que (m-ha semblat ententre) el tio era dels voltants de Edo, va establir alla una enorme base militar, on al voltant hi havia artesans, pescadors, i entreneniments. Fins que un dels emperadors, Meiji, va voler tornar a tenir el poder complet (politic i militar). I aleshores va traslladar la capital a Edo, que passaria a dirse, capital de l-est. Poc mes tard, van arribar les potencies extrangeres que demanavem la obertura dels ports Japonesos al comerc i aixo va fer creixer Tokyo fins a convertirse en una ciutat prospera i rica. Fins al 1923 que va haver un enorme terratremol que va deixar Tokyo com una gran esplanada (aixo s-explciava tambe al museu de les catastrofes de tokyo, 100% en japones, ni la paraula exit posava …). Van reconstruir la ciutat, fins al 1945, que una onada de 100 bombarders americans va experimentar amb el napalm, i a part de deixar la ciutat altre cop rasa, va matar 100.000 habitants. Un cop amb la ocupacio, Tokyo va tornar a reneixer per quart o cinque cop (es el que passa quan fas les cases de fusta …) fins a la enorme ciutat que es avui.
A part d-anar al museu a culturitzarme, he passat tambe per la platja de Tokyo, ve una mica de sorra que han posat en una illa artificial plena de centres comercials. Es podria pensar que es agobiant, pero no, perque es tan gran que fins i tot un diumenge la gent es reparteix forca i pots estar tranquil sentat davant del mar.
He acabat el dia pujant a la tokyo tower, una estructura hortera amb certa similitud a la torre eiffiel de paris, on l-interior i el miradors son tant o mes horteres. Aixo si, la vista era impressionant i a dalt tocaven els que semblaven els manel locals. M-ha semblat entendre per un programa en directe.
La curiositat del dia dels Japonesos es sobre les targetes de credit. Tot i que a la immensa majoria de llocs no l-accepten, als supers si, i fins i tot per quantitats tan minses com 200 yens. Aixo si, quan els hi dones, li fan una referencia, la posen en una safata, la mouen fins al tpv i la passen. i TOTS fan el mateix. Ah, i la majoria de cops ni signes ….. Ja per acabar, una cosa que fa molta gracia, quan acabes de comprar, et deixen anar un discurs … que al principi fas veure que hi prestes atencio, fins que t-adones que ni et miren mentre ho diuen ….
Dema, ultim dia a Tokyo i de relax!