Tokyo dia 2: Peix, Ginza i Akhibara

Tot i volerme llevar aviat per anar a veure l-activitat del mercat del peix, el jet lag i el fet que el noi de la recepcio em digues que abans de les 9 estava prohibit han provocat que acabes apareixent per alla poc abans de les 11. la compra venta semblava evident que s-havia acabat, pero encara hi havia camionets i camionetes recollint el peix que segurament portarien als restaurants. El que estava en plena ebullicio pero era el mercat exterior, especialitzat per al consumidor final, on es podien veure tota varietat de productes (especialment peix i derivats) petits llocs de menjar, tant fideus com sushi. El que desencantava una mica era la quantitat de menjar envasat que hi havia. Abans de deixar el mercat del peix, he tornat al mercat interior on diuen que hi ha dels millors llocs de sushi. 30 minuts mes tard, ho he pogut comprovat. Com es desfeia la tonyina a la boca! Despres de dinar, cafe de l-starbucks (n-hi ha tants com a qualsevol ciutat americana, i tots plens) i moments de relax davant del palau imperial. El palau en si no es pot visitar, pero els 4 parterres de la porta si. Despren tranquilitat i serenitat, just el que no hi ha a l-altra banda del carrer, on hi ha l-estacio central de tokyo. Una mica mes avall hi ha Ginza, l-equivalent a la 5th avenue, amb botigues de marca i showrooms varis. Desrpes de travesar tot el barri he anat als Jardins de Harakiru, molt bonics i tranquils, l-unic problema es que no he sentit per megafonia que tancaven. I he sortit just quan tancaven. Per acabar el dia he anat a fer un volt per Akhibara, el barri electronic! Es com una especie de ondaradio, a lo grande, barrejat amb unes quantes botigues del port i un parell de mediamarkts. Amenitzat per unes noies vestides com nenes que et conviden a que pugis a fer un cafe amb elles. La volta ha acabat al barri de Kanda, on abans de menjar Tempura en un lloc on no parlaven angles, he vist un temple enmig de gratacels on resaven despres de treballar, i he fet un te en un lloc encantador.

El cert es que l-idioma es un impediment, de fet l-escriptura, ja que si no hi ha dibuixets, fotos o les coses estan en angles, no hi ha manera de saber que pots menjar o fer. De fet, hi ha tants pocs turistes que es deuen pensar que vius alla i parles japones. Perque el que fan es parlarte amb japones directament sense esperar a veure si els entens!

Leave a Reply

Your email address will not be published.