Back on track! Altre cop de viatge! Aquest cop a l-orient llunya per primer cop! La primera impressio que m-he endut de japo es que tot esta orientat a la exactitud i l-eficiencia. Sembla que no hi hagi cap cosa deixada a l-atzar. Si hi ha obres, hi ha una persona nomes per dirte per on has de passar, a tot arreu hi ha policies o guardes que et saluden i et guien. I a les botigues et comencen a dir coses que no entens. El viatge ha comencat amb l-arribada a l-aeroport, tot i que el de immigracio no parlava angles i el de aduanes m-ha inspeccionat a fons la maleta, he pogut sortir rapid cap a fora. I just he anat a la oficina de correus on tenien a punt el paquet amb la SIM. Us riureu de mi per agafar la SIM ja nomes a l-aeroport, pero sense el google maps encara estaria buscant el hotel …. I es que una cosa he apres, al japo no fan servir noms de carrers!!! El bloc te un numero i esta dins de un barri. Apa!
Despres de deixar les maletes me n-he anat a Shizuku, estacio de tren caotica que has de entrar i sortir per saber exactament on vols nar. I es curios perque a una banda de l-estacio hi ha un barri de gratacels (on pots pujar a miradors per veure el mont Fuji) i a l-altra hi ha el barri de la prostitucio.. Pero de una delicadesa, tant sumament exquisita, que no ho sembla pas.
Despres de passar per un carrer on la joventut compra la roba de moda (esperpentica) m-he endinsat dins el remans de pau del temple de Meiji. I finalment he acabat al barri de Shibuya, ple de gent i botigues. I es que durant el dia et preguntes, on es la gent? i la resposta ve quan es fa de nit, que apareixen tots, suposo que sortint de la feina ….
I menjar sol tampoc sembla un problema, per dinar m-ha fet companyia l-amo del restaurant de fideus on he menjat, que parlava un angles prou decent. Per sopar, els cambres no parlaven ni gota d-angles, pero al lloc on he menjat hi havia mes gent menjant sola que no pas en grup. I es que sembla que aqui tothom vagi a la seva bola …. Aixo si, dins d-un ordre!