Road 36 its killer man!

Hem arribat al motel, i això ja es molt!!!! Tot ha començat amb un matí plujós, hem agafat la carretera fins al Redwood National Park, i com que havia deixat de ploure hem decidit fer l’excursió recomanada per la dona del Visitor Center. Voliem arribar a la platja, però no ha estat possible ni de lluny, una pluja torrencial ens ha fet tornar abans d’hora. El bosc era senzillament impressionant, amb boirina que deixava entre veure els arbres enormes, altíssims, i que amb prou feines deixaven veure el cel. La mullena que hem tingut però també ha estat impressionant. Un cop al cotxe, ens hem canviat i hem decidit seguir la visita sense sortir del cotxe.

Un cop arribats a dalt de tot del parc, hem començat a baixar a preu fet, i després de menjar una hamburguesa al burger king (aqui ha començat el mal karma) hem enfilat cap a travessar les muntanyes per anar cap a l’interior. Hi havia 2 carreteres, la 36 i la 299, i nosaltres hem escollit la que semblava més recta i curta. Ens hem equivocat, la 36 estava PLENA de rocs i quan feia 40 milles que haviem passat l’últim poble, i en faltaven 15 pel següent hem punxat. Hem canviat la roda, però també haviem punxat l’altra roda de darrere. Després de 40 minuts esperant, ha passat un isuzu destrossat, conduit pen Jeff, una barreja entre “borratxo del poble” i bomber voluntari. Ens ha deixat el teléfon per trucar als del lloguer, però no hi havia manera que ens ajudessin, així que ens ha trucat al mecànic del poble, hem carregat la roda al seu cotxe i hem fet cap al poble. Amb tot això, ha passat un altre jeep, conduit per uns especímens també particulars, dientnos que no tenien benzina, que si els hi podiem comprar benzina i un bidó al poble …. (això eren les 9 de la nit …)

Un cop al poble, el mecànic ha vist que el pneumàtic estava massa punxat per arreglar-lo, aixi que ale roda nova (150 USD), l’hem carregat a la grua (d’aquestes autèntiques antigues) i hem anat a canviar la roda al cotxe, després hem tornat amb el cotxe ara si cap al poble, i hem vist que la altra roda tampoc es podia arreglar. Una altra roda nova (ja portavem 300 USD en rodes). Aleshores, com que els del motel ens havien dit que tampoc ens cancelaven la reserva, hem fet pacientment fins a Chester, on hem arribat a les 2:30 de la matinada, hem fet una truita, i a dormir!

1 thought on “Road 36 its killer man!”

  1. bufff!!! renoi! això ja m’ho pots explicar quan tornis! mare meva quin percal!!! 🙁 i espero que els de la companyia us pagaran les rodes no??? xk a veure, punxar dues vegades vol dir que les rodes bé bé no estaven tampoc… no? :S

Leave a Reply

Your email address will not be published.