A vista d’ocell

Ja està, ja he començat! He fet la primera mitja hora de les 60 hores de vol que fan falta per treure’s la llicència de pilot privat!! El que va començar com una broma per un anunci al diari, finalment ha acabat passant i l’Elies i jo hem fet la nostra primera classe de vol.

Primer ha tocat una mica de classe teòrica de l’aerodinàmica de l’avió, entendre el seu funcionament, i els seus components. Així com una inspecció de l’avioneta (una Cessna 172) per comprovar que tot estava en ordre. Un cop hem entrat i hem fet la verificació de tots els instruments, cap a la pista, gas i amunt!

Malgrat que dins de l’aeroport era el instructor qui conduia l’avió, un cop s’havia enlairat, ens donava els controls per tal que fossim nosaltres qui anavem dirigint l’avió. El destí: Half Moon Bay, un petit poble amb pista d’aterratge a la costa del Pacific. Així que un cop sobrevolada la costa del pacífic, he dirigit l’avió a la pista, i el Howard el nostre instructor, s’ha encarregat de aterrar-lo. Abans de tornar a l’avioneta per tal que l’Elies la tornés a Palo Alto, hem gorronejat cafè i donuts al bar de l’aeroport, mentre el Howard ens explicava batalletes (tenia 77 anys, havia començat com a pilot a l’exèrcit i ara s’havia jubilat i feia d’instructor per plaer).

La tornada ha seguit el mateix itinerari, 30 minuts de vol que han estat anotats com deu mana al llibre de vol!