Tacos i arbrots

Quina millor manera de passar un dijous que explorant els voltants de San Francisco! Només creuar el Golden Gate ja hi ha un munt de natura i llocs per explorar. El que vaig fer jo va ser un cop passat el Golden Gate (després de menjarme la tipica cua per travessar San Francisco) parar a Sausalito per veure San Francisco desde la altra banda de la badia, i de pas buscar alguna cosa per menjar.

El poble en si tampoc tenia res d’especial, si que es veia que la part just on arribaven els ferris era molt turística, i plena de restaurants i botigues de souvenirs, però com que havia deixat el cotxe lluny del centre vaig poder veuren la part no tan turística. Per dinar, em vaig deixar captivar per una Taqueria que hi havia just davant del mar. Taco de gamba, peix arrebossat i tortilla chips amb guacampole! Aqui no mengen els tipics nachos, si no que agafen les tortilles i les fregeixen (per adaptar-ho a la greixositat del país). Això si, el guacamole estava exquisit!

Amb l’estomac ple i un regular coffee, vaig anar cap al Muir Woods. Un petit parc que hi ha en un lloc on creixen molts redwoods. L’entorn era força impressionant, sobretot amb la llum de tarda, però estava massa preparat pel turista i la entrada era excessivament cara (7 USD), així que tenint en compte la quantitat de redwoods que acabes veient després, tampoc paga tan la pena. El que si que va pagar la pena va ser la vista de la Muir Beach, uns km més enllà, on es podia veure els penyasegats a tocar del Pacífic! Llàstima que feia núvol i no es va veure la posta de sol!

De tornada si que vaig pringar …. travessar San Francisco a les 6 de la tarda va ser senzillament infernal!

A vista d’ocell

Ja està, ja he començat! He fet la primera mitja hora de les 60 hores de vol que fan falta per treure’s la llicència de pilot privat!! El que va començar com una broma per un anunci al diari, finalment ha acabat passant i l’Elies i jo hem fet la nostra primera classe de vol.

Primer ha tocat una mica de classe teòrica de l’aerodinàmica de l’avió, entendre el seu funcionament, i els seus components. Així com una inspecció de l’avioneta (una Cessna 172) per comprovar que tot estava en ordre. Un cop hem entrat i hem fet la verificació de tots els instruments, cap a la pista, gas i amunt!

Malgrat que dins de l’aeroport era el instructor qui conduia l’avió, un cop s’havia enlairat, ens donava els controls per tal que fossim nosaltres qui anavem dirigint l’avió. El destí: Half Moon Bay, un petit poble amb pista d’aterratge a la costa del Pacific. Així que un cop sobrevolada la costa del pacífic, he dirigit l’avió a la pista, i el Howard el nostre instructor, s’ha encarregat de aterrar-lo. Abans de tornar a l’avioneta per tal que l’Elies la tornés a Palo Alto, hem gorronejat cafè i donuts al bar de l’aeroport, mentre el Howard ens explicava batalletes (tenia 77 anys, havia començat com a pilot a l’exèrcit i ara s’havia jubilat i feia d’instructor per plaer).

La tornada ha seguit el mateix itinerari, 30 minuts de vol que han estat anotats com deu mana al llibre de vol!