Day: November 12, 2012

Encara afectat pel jet lag, a les 7 i pico ja estava despert, i davant la impossibilitat de dormir me n’he anat a caminar entre arbres nevats. No hi havia cap sequoia, però el fet de no trobarme ningú feia cert respecte, sobretot després de veure un munt de cartells on posa que vigilis amb el menjar i els óssos!

Amb el dia més avançat i després d’esmorzar com deu mana hem anat a veure el “General Sherman”, l’arbre segons sembla més gran del mon. No se si era aquest o el del costat, però el cert es que les sequoies son ENORMES. Passes pel costat i com si realment fossin columnes que s’eleven al cel sense acabar de veure molt be el final. A més, com que tot es molt planer i frondós, tampoc acabes de copsar la immensitat de la sequoia, perquè es exageradament gruixida (entre 5 i 10 m de diàmetre) i com que puja tant, no saps molt be com és d’alta.

Com que veure l’arbrot era de turistes, hem anat més lluny i hem fet una bona excursió de 10 km entre sequoies i altres arbres de mida inhumana. Seguint uns camins apenes definits i guiantnos com podiem amb el gps i el mapa que ens han vengut al visitor center.

La sorpresa final del dia ha estat mentre anavem amb el cotxe cap a un punt desde on veure la posta de sol, carretera nevada i el sol cada com més amagat, i de cop i volta, un os negre petit al mig de la carretera! Que ha sortit corrent al veure’ns! Llàstima que al frenar, ha començat a patinar el cotxe, el ranger que duiem darrere ha posat les llums, ha baixat, i ens ha fotut bronca per no posar les cadenes …. Sortosament hem pogut girar cua davant la mirada condescendent del ranger i hem anat a buscar la més que merescuda dutxa.

I sort que no hi ha c

Dia fàcil, després d’haver anat la nit anterior per bars on freqüentaven estudiants de Stanford. Vam agafar la bici i vam donar una volta prou respectable al voltant de Palo Alto. Desde la reserva que té la universitat de Stanford (on diu que hi ha bobcats i cougars …) fins al East Palo Alto, la part xunga segons l’elies i on es veia com les casetes tan mones donaven pas a més naus industrials i entorns una mica més descurats. I es que Palo Alto esta ple de casetes quasi perfectes amb el Prius aparcat a davant o dins el Jardí. Casetes la major part ocupades per executius de les empreses tecnològiques més punteres.

A la tarda la missió ja era una mica més complicada, arribar fins al sequoia national park, on tot i que ens havien dit que la carretera estava be, vam fer una uns 40 km ben bons de conducció per carretera completament nevada. Durant la resta del camí poques novetats, a part de que quan surts de la zona de San Francisco, torna l’amèrica autèntica, la dels malls, walmarts, starbucks, subways, i motels de carretera. Sense oblidar la obsessió que tenen els conductors per mantenir-se al carril esquerre.

Una de les coses curioses d’aqui, es la quantitat enorme de topònims en castellà que tenen, que segons l’elies molts cops no es paren a pensar què volen dir. Pobles com “los Banos” i carrers com “Raimundo”.