Month: February 2012

Post desfassat unes hores, …, Dissabte ha estat dia de relax. Ens hem llevat amb tranquilitat amb l-objectiu d-anar a comprar 4 coses que faltaven al carrer Mont Royal, nucli del barri de plateau. I amb el solet que feia era molt agradable anar passejant pel carrer i mirant botigues. Entre les coses que vam comprar hi havia un trineu! Aixi que un cop vam ser a casa de nou, cama bionica al canto i cap al parc a baixar en trineu. Ho tenen tot molt ben preparat, i hi ha zones especifiques perque et puguis llancar, posen palla al terra i marquen els arbres.

Per dinar tocava puotine a la banquise, un classic de Montreal tambe, i despres tornar cap a casa per fer les maletes. A la nit vam muntar un cinema a l-habitacio i una amiga quebecoise de la nuria va portar un film molt representatiu de quebec, la guerre des tuques. Aquesta pelicula narra una guerra aparentment innocent entre uns nois d-un poble durant unes vacances de nadal. No te res d-especial com a pelicula, pero data del 1984, i el que si que es important es que va ser el primer film en que els quebecois es van deixar estar de complexes i van ensenyar sense vergonyes a la resta del mon com parlaven de diferent respecte els francsesos. El sopar va ser un sushi livraison i un pastis de xocolata de la nuria!

Tot i que l-objectiu era esquiar a Whiteface, una de les estacions mes importants de la costa est dels Estats Units, el dia no acompanyava gaire, i el preu del forfait menys. A mes, era algun tipus de festa que encara ho feia mes car. Aixi que aconsellats per l-amo del motel, hem anat a un lloc on ens han llogat uns esquis de fons per fer una volteta enmig dels arbres. Tot i que no hi havia grans vistes, hem fet una volta considerable, i el paisatge era molt agradable, boscos nevats i caminets sense absolutament ningu. De tant cansats com estavem, ens mereixiem una bona hamburguesa!

Despres de dinar hem donat alguna volteta per la zona, hem vist la part baixa de Whiteface (no tenien gaire neu no) i hem enfilat cap a Canada. La frontera l-hem passat sense gaires tramits, aixo si, hem dit que no haviem comprat res, i els guardes aqui son bastant mes confiats que la Guardia Civil de la Seu.

Ja per acabar el dia hem decidit fer una cosa aparentment vulgar, anar al cine! I ves per on, ha estat una sorpresa. La sala i la pantalla eren enormes, i el cine en tenia moltes. La pelicula comencava a les 10, pero 20 minuts abans ja han fet reportatges, publicitat, entrevistes … I a les 10 en punt, han comencat els trailers, despres un curt, i al final, a les 10:15 ha comencat la pelicula. Tot un espectacle, que malgrat el preu (13 CAD) valia la pena veure!

Ara mateix estem dormint a Saranac Lake, per on vaig passar fa 3 anys amb el Sergi i el Salva, avui al mati desde Montreal hem buscat un motel, i hem vingut cap aqui. L’objectiu es esquiar demà a White Face, una de les estacions famoses de per aqui, pero la previsio es dubtosa i veurem que farem. De moment porta nevant tota la tarda desde que hem arribat a la zona i hem donar una volteta, mirat alguna botiga tancada i menjat com deu mana una Hamburguesa i un tros de carn de porc enorme a la brasa.

Abans d’arribar aqui i aprofitant que entravem a Estats Units, hem parat a un Sears i m’he comprat alguns pantalons, i alguna altra cosa a un centre comercial. Epicentre del consumisme d’aquest país. Per mes epicentres, hem menjat una hamburguesa cutrilla en un “country store”, alias benzinera, botiga del poble. Sort que el sopar ho ha compensat!

L’entrada a Estats Units, a part de la pregunta de què vam anar a fer a Jordania, perquè estavem aqui, que feiem etc … De fet, l’últim cop que vaig entrar-hi, va ser per aquest mateix punt, i ens van tenir 3/4 esperant perquè el meu passaport caducava en 10 dies. Aquest cop ha estat rapid, ens han fet passar a la caseta, prendre empremptres de tots els dits, foto i 6 dolars de visat!

Al turista despistat que ve en cotxe o autobus a Quebec, es possible que se li escapi alguna cosa, i son la xarxa de carreteres exclusives per a motos de neu. M-explico. El pla d-avui era senzill, teniem uns telefons de llocs on llogaven motos de neu, ens haviem de llevar aviat i aconseguirne un! Finalment hem anat fins al Lac-Beauport on ens han dit que ens llogaven una moto de neu per dues persones per 133 CAD (TAX incluides) sense guia ni coses rares (a altres bandes era amb guia, en plan excursio). Hem anat alla, hem ensenyat els carnets de conduir, ens han vestit com astronautes (cas, pantalons, jaqueta i manoples) i ens han ensenyat el funcionament basic d-una moto de neu. Ens han ensenyat com arribar a la Transquebec en full de paper, i ala, tireu una hora enlla, i torneu!

L-arribada fins a la Transquebec, era per un cami ben senyalitzat que corria entre els boscos, fent pujades i baixades. La transquebec es una autopista per motos de neu, amb els seus bars de carretera, els seus creuaments senyalitzats, les limitacions de velocitat, senyals de perill per corves, ponts … Basicament existeix tota una xarxa de camins, que van creuant les carreteres de cotxes (per creuar una carretera de cotxe, has de posar la moto recta i accelerar, perque al asfalt no giren) i que permeten creuar Canada o arribar fins dins d-Estats Units.

Conduir una moto de neu sembla senzill al principi, dones gas o frenes i gires. A la que comences a correr una mica mes (40-50 km/h) t-adones que allo patina i es mou mes del que semblava. I quan passes de 60 km/h sembla que vagis a despegar! Nosaltres hem fet 70 km en dues hores, i mes o menys la velocitat que anavem era de uns 50-60. Doncs de cop i volta, apareixien per darrere fitipaldis, que un cop ens adelantaven, en no res els perdiem. Tambe havies d-estar alerta dels fitipaldis que venien de cara.

Despres dels 70 km (cansen MOLT mes del que pot semblar) hem anat fins a Quebec a dinar i mirar alguna llibreria. I sota una intensa nevada (que no agafava mai) hem fet els 260 km fins a Montreal. Aixo si, aprofitant que davant la benzinera on hem parat hi havia un WalMart, no hem pogut evitar entrarhi, i clar, sempre acabes amb alguna que altra xorrada …

Gran dia avui! Tot i la lesio de fa 4 setmanes, avui he pogut esquiar al Canada! I ho hem fet a una estacio de Quebec, le massif. A part de la satisfaccio de poder tornar a esquiar, ni que sigui gracies a una genollera que em fa semblar un robocop i a el munt de hores de rehabilitacio, el dia ha estat magnific (i aixo que havia comencat nevant!). Enlloc de fervos un munt de paragrafs parlant de l-estacio crec que pot ser mes entretingut una serie de punts que he trobat, diferents o caracteristics respecte al que estem acostumats:

• A le Massif s-hi entra pel cim, a 850 m d-alcada, i es baixa fins a la base, a tocar del riu.
• La vista es impressionant, en tot moment estas veient el riu (fa 10 km d-ample) gelat i els vaixells trencant el glac.
• La neu estava prou be, tot i que tenen molta neu artificial (mes de la que hagues pensat) crec que no n-havien abusat, i la que hi havia era de bona qualitat.
• Estava tot bastant trepitjat, excepte les pistes de bumps, degudament marcades i MOLT exagerades.
• A aquesta alcada, tot son arbres, aixi que les pistes les han fet tallant arbres.
• En alguns llocs, han tallat 2 de cada 3 arbres, i fan pistes que passen entre els arbres, es divertit, estressant i alhora vicios!
• Tol esta molt ben senyalitzat, fins i tot on es pot passar t-adverteix dels perills.
• He comencat per una verda, per agafar confianca i he baixat fins i tot per una de bumps i tambe entre els arbres.
• En el recorregut de una de les cadires, hi ha sostens penjant dels arbres.
• El sistema de forfaits es com el de granvalira, pero el torniquet es mou sol, cosa que el fa MOLT mes comode.
• El menjar val 10 CAD (+TAX) un plat d-espaguetis.
• El forfait son 67 CAD (+TAX)
• Duiem les nostres botes, pero hem llogat uns esquis mediocres per 26 CAD (+TAX), els pros valien 39 i jo no sabia si arribaria a fer ni una baixada.
• Semblava que esquiessim sols, la gent de lestacio en tot moment saludant i somrient.
• El nivell dels esquiadors era MOLT alt.
• Hi ha una pista de trineus de 7.5 Km de llarg (30 CAD la baixada + pujada)
• Al final ha sortit el sol, i el paisatge era espectacular.
• Obren a les 9 i a les 4 ja esta tot tancat, atencio que fa un fred que pela!
• Hi ha un bon repertori de blaves, negres i vermelles. Totes les negres tenen bumps.

En resum, el marc es incomparable, i la neu, tot i que pensava que seria millor, el cert es que estava molt ben cuidada i hem gaudit moltissim!

Dema voliem anar a esquiar a una estacio d-aqui al costat, pero ens han advertit que les instalacions eren mes velles i que era millor le massif, aixi que intentarem fer una cosa una mica mes diferent!

Ja som a Ste Anne de Beaupre, fent nit per dema anar a esquiar! L-objectiu d-avui era simple, fer quilometres, arribar al motel i intentar esquair de nit. Abans pero hem passat per Quebec City a menjar una hamburgues a can Frite Alors. La sorpresa ens l-hem endut quan hem arribat a la estacio de ste Anne (robocop inclos) i el esqui de nit nomes el feien a partir de dimecres. Aixi que hem tornat a cambiarnos, i hem anat a passejar una estona per Quebec. No gaire, perque les botigues estaven tancades (obren diumenge, pero tanquen dilluns a les 5) i amb el fred que feia no hem arribat a aguantar una hora.

El gran protagonista d-avui per variar era el fred, de cami a Quebec, hem pogut veure com a banda i banda de l-autopista hi havia neu i gel. I que tot riu i llac que hi hagi, esta gelat i nevat a sobre. Per exemple, al port de Quebec, impressiona veure els vaixells bloquejats pel gel. I una mica mes enlla, es pot veure un dels ponts que creua el riu amb tot de gel a sota, cosa que el fa una mica absurd. A molts llacs, tornen a haverhi les casetes per pescar sobre el gel. A la nit, hem volgut anar a veure les cascades de Montmorency, i no hem aguantat ni deu minuts fora el cotxe, abans de que a la nuria se li congelessin els peus, i a mi els dits de les mans! Fred fins a l-extrem que els ulls plorin i notis com els mocs es congelen.

Despres de 2 dies aqui, puc dir clarament que estic redescobrint el significat de la paraula”fred”. Avui ens hem llevat a -15, i hem anat tranquilament a visitar el Mont Royal nevat. La gran diferencia amb l-estiu, es que hi ha camins per esquis de fons, hi ha escales on esta prohibit passar i esta tot cobert per una capa de neu. Als arbres tampoc hi queda cap fulla. Tambe han habilitat una serie de canals per baixar en trineu, com si fos un parc aquatic pero a -15 graus.

A la hora de dinar hem optat per un brunch en un restaurant petit i agradable de plateau. L-ambient del restaurant i la qualitat del menjar certament et fan oblidar que estas en el gran continent del fastfood. Despres hem anat a l-aeroport a deixar els pares.

I ja que estavem a l-aeroport hem arreglat l-altre tema d-avui. Ahir mentre voliem posar benzina vam descobrir que no s-obria la porteta del diposit. Avui hem trucat a una oficina de lloguer prop de casa, i el tio ens ha dit que anessim, que ens ensenyaria com posar benzina. Hem anat i evidentment ha vist que no es podia obrir. I ens ha dit que ens el canviaria, pero que com que el diposit estava buit, ens el cobrarien. Pero clar, no el podiem reomplir …. Aixi que finalment hem anat a l-aeroport on ens han canviat el cotxe i ens han cobrat per un diposit a un preu raonable. Tenim el mateix cotxe, pero ara en blau!

Ah, i ja tenim lloc per dormir i veure si esquiem dema al mati! Aixi que dema, informarem desde Quebec!

Rememorant les aventures de tintin a la lluna, avui ens hem passejat amb el cotxe sobre un llac gelat. Tal i com ho sentiu, a uns 150 km de montreal, hi ha un llac on han construit un poble de cabanes sobre un llac gelat. Tenen subministre electric i tambe senyals en el que semblen uns carrers. Les cabanes les fan servir per passar el dia, pescar, i fer el burro per la resta del llac amb les motos de neu. Mentre les barques reposen sota lones als vorals de la carretera o en descampats especials.

Avui voliem veure una mica els voltants, zones una mica mes rurals. Una de les coses que ha sorpres, es que paralel a la carretera, hi ha traces de motos de neu, i efectivament, elles van pels prats al costat de la carretera i poden creuarla per uns llocs especials. Te la seva gracia que una moto de neu t-esperi a que passis. Abans pero, hem baixat fins al marche de bonsecours, on feien una fira tematica de la xocolata. El sol ha acompanyat tot el dia, i els -10 graus amb prou feines es notaven.

El dinar ha estat prescindible, en un bar de carretera on ens hem confos amb el concepte “burguer” que no sempre porta pa. El sopar pero ha estat sublim, un couscous casola fet a casa una de les amigues de la Nuria, on ens han convidat a sopar.

Finalment, tot i que la temperatura havia baixat fins a -14, hem anat amb el cotxe a fer una cervesa a una microbraserie. Jo encara no se com la Nuria ha fet la pregunta de “anem en cotxe o anem a peu”. Eren 25 minuts caminant.

 

Be, despres de un dia donant voltes sembla que es pot dir que sobreviuen al fred a Montreal! El dia a comencat amb la calma amb una visita al Mercat de Atwater. Una de les coses gracioses dels mercats aqui, es com cuiden la presentacio, les fruites per exemple les posen ben ordenadetes en cistelles i la carn la relliguen perque quedi agradable a la vista. Despres hem donat un cop d-ull a un dels canals i al riu, i estaven ben ben gelats. De fet hi ha neu dura que aguanta i es glaca, i alli on no han passat les maquines de treure neu de la vorera, esta ben glacat!

Per dinar hem anat al vieux montreal, i mentre dinavem hem vist com comencaven a caure volves de neu. res greu pero. Un cop dinats hem anat a voltar per el mitic carrer de botigues de Mont Royal, a l-estiu estava ple de terrassetes i botigues al carrer. Ara nomes hi havia gel, i una caseta de fusta on hem provat el xarop de erable a la neu, menjable, pero al final massa empalagos.

Una de les coses que hem vist avui, es la falera dels patinadors, tot arreu on hi havia aigua, ho han adecuat per poder patinar, fins i tot han posar arbrets i bancs al mig del llac perque els patinadors puguin descansar. Hem vist tambe uns joves jugant a hockey en un camp mes o menys improvitzat.

Desrpes de sopar i mentre esperava que la Nuria sortis de swing, s-ha posat a nevar, ara ja si molt fort. I quan hem sortit del Bar hi havia una bona capa de neu. I finalment he conduit amb pneumatics d-hivern! El cotxe no patina practicament gens, i milllor, perque segons mhan dit, et pot caure una multa si derrapes …

Ja soc a Montreal despres de un retras de mes de dos hores en el vol de munich a montreal per una valvula espatllada del motor, i al fet que han hagut de dutxar l-avio degut a la tempesta de neu que estava caient.

Ja esta llogat tambe el cotxe (un hyunday accent amb canvi automatic-sequencial) que segurament tornarem ben porquet!

La gran diferencia amb l-estiu es que tot sembla preparat per la neu i el fred, i hi ha una capa de neu dura a les voreres i als parcs. Els cotxes estan tots guarrissims i per tot arreu hi ha una gravilla per evitar que es faci gel. De fred no en fa gaire perque estem a 0 graus.

Ara a dormir que porto massa hores despert!