Month: November 2010

Es el q esta caient ara mateix a Sarajevo…

Despres de dir cincuanta mil cops “em faria gracia anar a la part serbia …” avui hem anat a donar un volt per la part serbia de bosnia herzegovina. Petita introduccio, desrpes de la guerra bosnia es va dividir en dues entitats politiques, la federacio de bosnia i herzegovina i la republica srpska. En aquesta segona predominen els serbis i la major part de les coses estan en alfabet cirilic. Abunden tambe cementiris i esglesies ortodoxes.

Primer hem passat per Pale (capital de la part serbia durant la guerra) i despres hem anat a Jahorina, una de les estacions olimipiques el 1984. Ens ha nevat i tot, i hem fet servir els pneumatics de hivern (aqui no neteja la carretera ni el tato).

Despres hem volgut anar cap a una de les ciutats que pensavem que era serbia pero despres ha resultat ser musulmana. De cami pero hem descobert que no et pots fiar de les carreteres bosnies, un port de muntanya i uns 15 km de pista sense asfaltar. Tot enmig d-una boira immensa, aixo si, un cop que estavem al coll, la vista semblava impressionant.

Hem dinat a Foca, ciutat eminentment serbia, i al restaurant on hem menjat, la carta estava en cirilic i miraven la tele serbia. La tornada cap a Sarajevo ha estat per una carretera impressionant, que anava recorrent un riu entre muntanyes molt escarpades.

En arribar a Sarajevo hem acabat de mirar alguna coseta i hem acabat a un dels cafes pijos, hem sopat a una ascinica, i hem mirat l-animacio del citypub.

Torna a ploure a bots i a barrals, i ara a dormir que dema hem de fer unes quantes coses abans de tornar!

Avui principalment ha estat un dia passat per aigua. Ens hem llevat i plovia, i despres d-un esmorzar una mica curt (pero inclos en el preu) hem anat a veure les cascades del mig del poble de Jajce que ja haviem vist per la nit.

Voliem tambe anar a veure uns llacs una mica mes lluny, pero plovia massa i no hem pogut sortir del cotxe.

Al seguent poble, travnik, voliem passejar pel centre historic i donar una volta, pero la pluja ens ha fet refugiar en un cafe, i d-alla altre cop al cotxe. De les coses mes pintoresques la ofiicina de turisme, que hem vist per pura casualitat. Abans de sortir del poble, hem pogut parar per la fortalesa i la mesquita antiga, i la pluja ens ha donat uns minuts de descans.

Poc despres d-aixo l-objectiu era trobar un lloc per menjar, pero no l-hem trobat fins una hora i mitja mes tard, semblava que tots els llocs minimament decents s-haguessin esfumat. Al final he pogut tornar a provar el cevapcici al centre dun poble de gust dubtos.

A la sortida hem passat pel konzum per comprovar que es identic a qualsevol super d-aqui (bueno, hi havia alguns productes locals mes o menys interessants culturalment) i la pluja ja ens ha fet refugiar al cotxe.

D-alla a sarajevo ja era tot autovia (la unica autovia del pais) i malgrat que la maxima era 130 no ens fiavem gaire del asfalt, aixi que xino xano hem arribat fins Sarajevo, just quan havia deixat de ploure.

Al final hem passejat per zones que no haviem vist, i hem menjat alguna cosa al mateix alberg on estem dormint. Hem acabat al dia al cheers, bar de moda de la ciutat que esta sota el alberg!

seguim vius!

El pont que es veu a la foto es la gran atraccio de mostar, construit sobre el 1565 fou un punt important del comerc entre orient i occident i tot i aguantar la segona guerra mundial, els bosnis croats el van destruir el 1993 en un dels moments de tensio entre bosnis i croats.

A finals de la guerra, la ciutat estava en ruines completament a causa dels bombardejos, pero per la importancia historica del pont, la unesco i la unio europea van posar un munt de calers per reconstruirho tot. Ara es un poble encantador llest per atrapar els turistes a la seva xarxa. Per sort es novembre i hem pogut passejar entre una boirina que li donava misteri sense que ens atosigues ningu.

Com a punt gracios, el cambrer del restaurant on hem anat ens ha intentat colar moneda croata (cunes) a la hora de tornarnos el canvi ….

Ah i l-altre timo del dia ha estat per llogar el cotxe, a partir del 15 de novembre es obligatori agafar els pneumatics de neu, 4 euros (i pagavem 25) al dia …. Que dius, si ni el tato es posa el cinturo, segur que canvien els pneumatics!

Despres de continuar per una carretera que seguia un riu completament rodejat de muntanyes (amb algunes amb neu als cims) hem arribat un cop ja s-havia post el sol a Mostar.

Per no complicarnos hem anat a buscar un hostel que ens havien recomanat al que estavem a sarajevo, estava una mica allunyat del centre, pero quan els hem trucat, la dona ens ha vingut a buscar amb el cotxe! (i aixo que estava al costat),

Un cop a casa seva i despres d-havernos ensenyat les habitacions ens ha mig obligat a prendre un te o cafe i un pastisset, i a conversar amb l-altre hoste que tenia (un corea de viatge per europa del est) mentre ens preparava les habitacions.

El lloc en questio es molt agradable, i per les parets esta ple de dibuixos amb agraiments i reconeixements al millor hostel de bosnia. El esmorzar esta inclos, aviam que tenim dema!

Petit detall, mentre feiem el cafe, ens hem hagut de fer un lletreret amb el nom (i dibuixets si podia ser) amb retoladors (ens ha portat un cosi de retoladors de colors) pel llit.

de cami a mostar hem parat a una ascinica del costat de la carretera. la cara de sorpresa de la dona ha estat comprensible quan hem vist que no parlava angles. ha enviat a buscar el q sabia angles del poble, pero nosaltres hem tret la llista de la wikipedia q ha portat la blanca dr plats bosnis.

de fons sonava lady gaga

hem parat a fer un cafe mentre fem temps per lenfeinada

i el cafe es bosni bosni…

Ahir a les 11 i algo ja m-estava menjant aixo (l-ensaimada fregida farcida de carn)

dinarem aixo avui?

un dels molts testimonis de la guerra es un tros del museu de historia de bosnia, on sexplica amb detall a partir de documents i objectes reals la cruesa del setge de sarajevo del 1992 al 1995. una exposicio que no et deixa indiferent per la proximitat i el poc temps que ha passat. encara recordavem els 3 quan les nostres escoles van enviar llibretes als nens de sarajevo. despres del museu i per seguir amb la tonica hem entrat al cafe tito, un modern (fins i tot pijales) bar ambientat en el dictador que va liderar la recuperacio de ioguslavia despres de la 2a gm. hem tornat a descansar al hostel per laltra banda del riu, mes fosca i residencial pero no exempta de coses sorprenents. ara hem sopat 3 formes diferents dembolicar carn picada, amb fulles de col, raviolis i cebes. i un cop haguem pagat anirem a veure que ens depara la nit de sarajevo.

Despres desmorzar hem pujat un turo de marcat caire turc, on ens hem trobat un cementiri musulma al costat dun de ortodox (aixo creiem). altre cop a la plaça dels coloms hem anat cap a lesglesia ortodoxa mes antiga de sarajevo, neta, polida i lleugerament austera pero diferent a les catoliques (amb forma quadrada i sense bancs x srguir la missa). de cami cap al museu, no he pogut resistir la temptacio del burek (ensaimada fregida farcida de carn). el museu era immaculat i explicava de passada la historia de la ciutat. les catedrals ortodoxes i catolica estaven en obres, pero mig shi podia entrar. ara anavem de cami cap al museu de historia, pero ens ha entrat la gana i a la zona industrial on estem nomes hem vist un hot wok cafe (recomanat x la guia xo evidentment poc bosni).

hem agafat uns croisants de xocolata (mes tirant a nocilla) i ens els menjat a la terrassa dun cafe a la plaça dels coloms. un capuccino de sobre, un te i un cafe bosni amb un dolç quadrat molt empalagos.

dema prometo provar lhojaldre de carn (molt tipic er esmorzar)

Tot i que el cambrer al principi no estava gaire per la labor d-atendre turistes i era una mica sec, al final s-ha animat i li hem pogut preguntar on ens recomanava anar a sopar. Semblava que erem lluny, pero la part animada de Sarajevo es de tamany reduit i hem pogut anar caminant rapid fins a un tal Starti Tocak, animat local (per les veus dels que cantaven) i que semblava forca casola.

Ens han fet pujar a la part de dalt del restaurant (mentreells seguien cantant a baix) i ens han pujat un menu amb fotos i en angles, tal i com si estiguessim a les rambles. Al final hem acabat menjant carns de be a la planxa amb patates fregides naturals i pa de pita. Prou bo!

Un cop fora el restaurant, malgrat que la animacio dels bars invitava a entrar, estavem molt cansat i hem anat cap al hostel per dormir i descansar per dema veure la ciutat amb els monuments oberts (tot el que voliem veure avui estava tancat)

Us deixem amb una foto del ba

 

rri turc, el restaurant i les veus dels baritons que cantaven al restaurant.

abans he intentat penjar un post dient q ja haviem arribat pero sha quedat a mitges.

laeroport era ben petit, nomes un altre avio (de turkish) a part del nostre i la zona de pasaports i maletes tot en un. sorties per la porta i ja et trobaves cases!

per arribar al hostel hem agafat un taxi com a senyors (ens ha dit fixed price xo ens deu haver timat) que ha volgut cobrar en euros i no en marks.

la foto adjunta es el carrer del hostel, sembla un poblet de muntanya no?