Month: June 2009

I el mateix passa amb aquest viatge, ara mateix estem amb el Sergi (ja hem deixat el Salva a l’estació de tren de Syracuse) en un econolodge a 200 km de Newark, preparantnos per tornar definitivament. Abans hem menjat l’hamburguesa de rigor amb “aritos de cebolla” en una “taverna-grill” del costat.

El dia ha donat molt de si, ens hem llevat amb una dutxa lleugerament calenta (però un lavabo gelat) i un esmorzar de la gasolinera (cafè, donut i english muffin amb ou i “salsitxa”). Per agafar forces per tornar a agafar la canoa, ja que avui feia un sol espatarrant, i caminar mitja horeta fins a una bassa enmig del bosc.

Hem dinat al costat d’un altre llac el que ahir vam comprar per si de cas no trobavem sopar a la gasolinera de Blue Mountain Lake i hem nat tranquilament fins a Syracuse, on hem deixat el Salva al tren. Per acabar, tal i com he dit al principi, hem parat per dormir al econolodge de Clarks Summit. Curiosament, just a la cruïlla on diumenge passat ens vam desviar de l’autopista per començar el camí cap a Buffalo.

Per cert, aqui els mosquits també son gegants i ens han deixat plens de picades, tan de les aventures d’ahir com d’avui.

Anavem a l’aigua! Avui post amb un dia de retràs sobre les aventures del parc. Tot va començar amb l’esmorzar al mateix bar on haviem esmorzat el dia anteriror, ous, torrada, patata i cafè. Haviem d’estar a les 5 de la tarda a Blue Mountain Lake, poble perdut enmig del parc de les Adirondack, ja que era fins a aquella hora que teniem garantida l’habitació.

La primera aventura va venir a la frontera, on van descobrir que el meu passaport caducava el 12 de Juliol (i a l’entrada m’havien donat permís per estar 3 mesos). Tot va quedar en un dels seus “double check”, però ens van fer anar a un edifici, donar les claus del cotxe (mentre el registraven) i fernos esperar quasi mitja hora.

A l’entrada al parc ens va ploure, parant només per al moment on vam parar per menjar a Saranac Lake, on vam comprar pegatines i mapes (i ens van preguntar per enessim cop què parlavem) i vam menjar una de les millors hamburgueses del viatge, crua crua!

De pet cap a Blue Mountain, quan vam arribar vam quedar sorpresos, teniem en una habitació al pis de dalt d’una casa de fusta que donava al llac. Per 25 dolars adicionals ens van deixar una canoa, 3 salvavides i 2 rems. No vam dubtar ni un moment a posar-nos el banyador i conquistar la illa del mig de llac, amb el temps just de tornar quan començava a ploure de debó.

Encara quedava estona i aventures, i vam portar el nostre pudent (algun dia explicaré perquè) rav4 per una pista forestal, sota la pluja i mentre el sol s’anava ponent. Just a la sortida de la carretera vam trobar un lloc que semblava autèntic, ens hi vam ficar de pet. Va resultar ser un bar de carretera amb ambientació relacionada amb les carreres NASCAR i on la familia que el portava menjava a la barra mentre nosaltres ens deleitavem amb unes “alites de pollo”. La cosa va acabar amb una llarga conversa sobre Estats Units amb la mestressa mentre intentavem acabar una partida de billar.

Comentari al preguntarli la taxa d’alcoholemia màxima per conduir: “tenim 2 polis, i un segurament ja està dormint”.

El principal objectiu d’avui era arribar a Montreal, i ho hem aconseguit! Ara mateix estem al alberg, amb el cotxe “ben aparcat” i la visita a un bar feta. Demà continuarem amb la descoverta. El camí per arribar fins aqui no ha estat lliure de sorpreses ni aventures.

Després de llevar-nos i preparar les maletes, hem anat fins a la part “centre” de Buffalo, ens coneixiem ja tots els voltants i totes les autopistes, però hagués estat una pena marxar sense veure una mica més la ciutat. En fi, ja està, ja ho hem fet i ens hem quedat força igual. A més per postres, no hem encertat el carrer de tornada i hem passat per cada lloc que feia certa por (fins i tot hi havia en un descampat una limusina trotinada a la venta).

A la tornada hem passat pel Walmart i el Borders (on he gaudit d’un 20% de descompte per serne soci i haver rebut la oferta corresponent) i de camí a buscar el Salva hem parat en un tal “Manhattan Bagel” per menjar alguna cosa. El lloc era dubtós, però ho hi havia pressa, i després de entendre’ns amb la cambrera, ha agafat una fiambrera amb una mica de ou liquid, li ha tirat el bistec en questió (l’entrepa era bistec amb ou i formatge fos) i ho ha posat 6 minuts al microones. He menjat coses pitjors.

De camí cap a Montreal, hem tornat a passar la frontera amb Canadà, aquest cop ens han preguntat què hi anavem a fer i a què ens dedicavem per guanyar-nos la vida. Es el tercer cop en 3 dies que entrem a Canadà, ja ens deuen coneixer.

La gana apretava, eren les 10 i encara faltaven 80 km per Montreal, aixi que hem passat per una cadena autòctona, el Husky House, on ens han deleitat amb pizza, espaguetis i clases de quebecois.

No ha estat fins arribar a Montreal i demanar l’habitació i la posterior birra al bar de turno que hem pogut parlar en francès amb llibertat. Al bar s’hi estava be, però a pesar dels tirants, les sandàlies i els pantalons curts de la poblacio local, plovia a bots i a barrals, a la mínima que ha amainat, hem fet cap al nostre alberg.

Quan els barcelonins aterrem a una ciutat americana, acostumats als coloms com estem, tenim la debilitat de ilusionarnos quan veiem esquirolets saltant i corrent pels parcs de les ciutats. Desgraciadament, quan portem un parell de dies ens adonem que els esquirols no són sinó una versió una mica més mona dels coloms que tenim a Barcelona. Avui però hem tingut la oportunitat de veure’n d’autèntics.

Després de llevar-se amb tranquilitat i buscar i retrucar per trobar un lloc on passar la nit del dissabte (finalment hem acabat en un lloc on hem d’estar abans de les 5 de la tarda i on ens deixaran llogar una canoa) hem agafat el cotxe i hem anat 100 km al sud de Buffalo fins al parc estatal de Allegany. Els parcs estatals no son tan impressionants com els nacionals però en aquest hem pogut disfrutar de tranquilitat i repòs. Hem pagat els 6 dolars de rigor per ajudar a la manutenció del parc (com a turistes honrats hem esperat que el guarda acabés de fer les seves necessitats per pagar-li) i amb el mapa ens hem passejat per muntanyes baixes, carreteres poc transitades i pistes forestals voltades de boscos frondosos. Abans de sortir del parc hem menjat un super entrepà de truita (feta en un pot per escalfar la llet) i hem fet la siesta com deu mana. Dins el parc hem pogut veure esquirolets més petits i força més encantadors.

Abans de acabar el dia hem pogut travessar a Canada per veure les Niagara Falls com deu mana (i tornar ser preguntats on ens haviem conegut). El cert es que les cascades son força impressionants, pero els gratacels i casinos cutres que tenen al costat els hi donen un aire de fa 30 anys certament particular.

El dia ha acabat amb una barbacoa al costat del jacuzzi de la residència del salva, que la noia de la residència ha interromput per dirnos que a les 11 en punt haviem de marxar. Ja m’explicaràs perquè volen una piscina, barbacoa i jacuzzi si no es per passar-hi tranquilament les nits “càlides” d’estiu.

Demà, de compres i cap a Montreal!

Avui hem fet una visita de altes volades! Hem anat fins a Toronto (Canada), capital financera de Canadà, i malgrat que la ciutat i el seu entorn eren bastant (per no dir molt) planes, hem pujat a la CN Tower, que fins fa un parell d’anys ostentava el record de construcció més alta. El mirador a 447 m sobre el terra ens ha permes observar el que hem estat tot el matí caminant després de un viatge de 2 hores i pico per autopista.

El punt més sorprenent del viatge ha estat al moment de passar la frontera, on després del tipic interrogatori (que incloia preguntes del tipus, on us vau coneixer?) ens han posat dos segells ben macos al passaport. L’arribada a Toronto ha estat de cop, i de poc ens passem el centre.

Després de aparcar el cotxe al costat del port hem fet cap al “centre” de la ciutat, un munt d’edificis molt alts d’oficines connectats per passadisos sota el terra entre ells (imagineu el fred que deu fer al hivern aqui). Ens haviem llevat tard i teniem gana just arribar allà, així que hem sucumbit a la oferta local de “sausages + fries = 5.5 CAD”. Patates i salsitxa molt bones, que hem menjat atacats per gavines davant de l’ajuntament.

Amb la panxa plena hem passat pel Chinatwon (bastant autentic) i per un grupet de botigues hipis, mostrant que Toronto, tot i ser bastant sosa era una ciutat de contrastos interessants. D’allí a la Universitat (verd per tot arreu i edificis que recordaven a Anglaterra) i cap a la zona pija de galeries d’art i botigues cares. Abans de pujar a la torre hem baixat per un dels carrers comercials, plens de botigues i mes contrastos. A destacar el Eaton Center, centre comercial enorme (amb tres plantes subterranies) connectat per passadisos amb els edificis del costat.

La tornada hauria estat normal si no fos perque ens hem perdut just abans d’entrar als Estats Units, i hem acabat anant per carrerons travessant vies i polígons (seguin les indicacions de “trucks usa”) fins a la frontera, on ens han interrogat altre cop sobre el que haviem fet a Toronto abans de deixarnos passar.

El resum, Toronto, ciutat sosaina a primera vista però amb contrastos interessants i ideal per passar tant sols un dia. Demà? qui sap el que el futur ens depararà!

Avui ha estat dia de centres comercials, ens hem llevat amb la calma mentre el Salva estava treballant i a grans trens hem agafat el cotxe per passejarnos per centres comercials. Despres de veure les super-instalacions de la residencia on esta el salva, hem anat cap al Walden Galleria, on hi havia el Sears, el Best buy, una especie de Decathlon pijete i altres botigues per l-estil. Com que estem fent viatge en plan tiraillo, hem agafat i hem anat a un centre comercial ple de outlets que estava a Niagara Falls. Els preus finalment han acabat convencent i hem comprat roba! A la sortida del gran outlet (que potser hi tornem abans de dijous) ens hem adonat de que a 4 milles teniem les catarates, i cap alla falta gent. A falta d’un analisi mes acurat, dir que es una mica hardcore, es una llastima tot aquell munt d’edificis i muntatges tant lletgets i turistics amb els trossos de cascada que hi han. Hi tornarem amb calma amb el salva.

Per acabar el dia hem anat a un super america obert les 24 hores per proveirnos de menjar i fer una mica de turisme integrador.

Per cert, no hi ha posts de New York, pero en part perque estic posant un sistema molt mes “realtime” per a que ens seguiu. Gracies a haverme comprat una sim de ATT i un bono de datos, puc anar fent petits micro-posts al twitter (sempre amb foto). Ho podeu anar seguint a:

www.twitter.com/xorduna