alCim

Podria explicar que m’he passat el cap de setmana fent bricolatge sota la pluja (cosa molt adeqüada per al meu encostipat), podria explicar que el MSP430 em té lleugerament amargat, o que aquesta setmana vam presentar juntament amb l’elies (aqui aniria el link al seu bloc que ENCARA NO HA FET) o que la setmana vinent presentarem dexCell a la Jornada de Wireless Sensor Networks que dijous organitza Ingenieros Álava. També podria fer algun comentari fugaç als espàrrecs, les gambes i la pintada que m’he menjat avui a la sortida del túnel de Vielha. Però no, no parlaré de res d’això, parlaré de la meva addicció a les series.

Crec que estarien dintre del top ten series com Porca Misèria, Psicoexpress, la memòria dels cargols, temps de silenci (la primera i segona temporada), el equipo A i Macgiver. Però últimament n’estic seguint una de massa a prop. How I met your Mother. Feia temps que el Guillem me n’havia parlat però jo mai he estat d’enganxarme a series que no fossin de la tele. Tothom en parla, que si Lost, que si Perdidos que si Perduts, Prison Break, Herois, Anatomia de Grey, i no se quantes mes. Però si ja em costa baixarme pelis del emule o el bittorrent, baixarme series senceres se’m feia una muntanya. Fins un dia que vaig veure la Núria veient How I met your Mother en streaming a cinetube.es en castellà. No s’havia de baixar i m’hi vaig enganxar. Ara mateix, quan acabi d’escriure aquest post, començaré a veure la quarta temporada.

The TV is death! (excepte quan facin les reposicions de temps de silenci).

PD: edito el post per veure si surt al feed del Facebook!