alCim

Ja estem a Las Vegas! Veníem del nord i de cop i volta vam veure resplendint en la foscor uns quants edificis voltats de un mar de llums. Inconfusible suposo. Havíem estat Utah, que tampoc es que es pugui dir que hi hagi gaire població, però això de Las Vegas ho supera una mica bastant. Un malbaratament d’energia que es veu a milles lluny!

Després de despertar-nos i adonar-nos de que estàvem al mig de un ranxo, amb galls, gallines i vaques pul·lulant per allí, hem esmorzat el que ens quedava del opípar sopar de la nit anterior. Bàsicament uns cereals de canyella, llet i unes magdalenes que quedaven. Sort del cafè del restaurant autèntic que hem trobat anant cap al Bryce Canyon. El parc de Bryce Canyon es petit (però té tarifa alta!) i és encantador. Després de la immensitat del Gran Canyon, arribes a un Canyon completament diferent, només té un dels penya-segats, però els tons vermellosos i les columnes aparentment fràgils son espectaculars. Vam tenir la oportunitat de endinsar-nos una mica seguint el Navajo Loop i des de dins, les formacions son encara més espectaculars. Malgrat que amenaçava pluja al final va sortir una mica el cel blau. Però el temps aquí canvia molt ràpid, així que mentre estàvem donant una altra volteta pel sud del parc (a unes escasses 15 milles), ens va sorprendre una pluja acompanyada d’un vent molt fort. Una de les coses més sorprenents del parc, son les roques que es troben tan aquí com al parc de Zion (res a veure amb Matrix!), les anomenades Sandstones, pedres vermelloses amb “aigües” dibuixades, que formen uns dibuixos com si s’haguessin pintat.

Després de menjar-nos una hamburguesa com deu mana (cosa que volia fer des de que vaig trepitjar el país), va començar el llarg camí fins a Las Vegas, passant però pel parc de Zion, mig de retruc. Només passàvem de llarg, i quasi ja era fosc, però el guarda del parc va ser inflexible, si no vols pagar, dona la volta. En tot cas va valer la pena, tot i que les fotos han sortit lleugerament fosques.

Era tant tard quan vam arribar a Las Vegas, que el post l’estic escrivint avui, dimecres, tot i el luxe del hotel, tenir internet val 10 USD, tiraré de vestíbul després de ser incapaç de recarregar la targeta de AT&T amb 15 USD per demanar l’internet il·limitat. Els hotels aquí son despampanants, roçant l’horterisme. Ara anirem a donar una volta, i a la nit, us explico.

Si abans no caic víctima del vici i perdició d’aquesta ciutat.