Suposo que es considera com a “fer un 3000” el fet de sortir de sota 3000 metres d’alçada i pujar pel teu propi peu fins a un pic amb alçada superior a 3000 metres. Tot i haver estat força cops tant amunt, sempre havia estat amb ajudes externes, aquest cop ha estat pel meu propi peu, hem sortit des de 2900 metres i hem pujat fins als 3200 del Gaylor Peak. Gran excursió no? La veritat es que pel pic xungo que hem fet, la vista era impressionant!
Després de caminar una miqueta i deixar definitivament Yosemite, ens hem endinsat en unes zones una miiiica més desèrtiques: fins al poble fantasma de Bodie. Catapultat a la fama per una veta d’or i la conseqüent febre posterior, just abans de la 2 GM es va cremar i va ser abandonat. Ara en queda un 5% de les cases que mostren el que en queda de la febre d’or, sota un sol abrasador i sense cap arbre en un quilòmetre a la rodona.
L’objectiu era dormir a Independence, poble compost per dues benzineres, un subway, un motel i un bistro francès (i algun edifici dispers al voltant). Abans però hem passat pel Mono Lake, 5 vegades més salat que el mar i 3 vegades més pudent que el port. A mig camí, sort que es podia fer una petita volta per passar per uns quants llacs envoltats de muntanyes quasi alpines.
Ara ens trobem enxubats tots quatre en una habitació de l’únic motel en 50 km a la rodona que no te wifi, està net i demà ens han de servir un esmorzar fabulós. Si aconsegueixo penjar aquest post i els 2 pendents, crec que haurà valgut la pena.