buscant sempre nous reptes
El Pere ha comentat al seu blog el addon per el Firefox ScribeFire.
La veritat es que tampoc acabo de veure clar això de postejar desde un addon de Firefox, tot i que si haig de ser sincer sempre m’han agradat les interfícies “normals” davant de les web per allò d’estar corrent directament sobre el sistema operatiu.
On està la frontera entre framework per aplicacions gràfiques (com podria ser QT) i framework a sac per desenvolupament d’aplicacions basades en web (firefox)?
Keep thinking.
Inexplicablement acabo de llegir tots els feeds pendents del Google Reader, això pot voler dues coses, o que he perdut interès en els feeds prèviament seleccionats i per tant els llegeixo més ràpid, o que la quantitat de contingut que els gurús que segueixo no consegueis satisfer les meves ànsies d’informació de rabiosa actualitat.
Crec que senzillament estic massa cansat com per posarme a implementar algunes de les idees xorres que se m’han acudit últimament.
Quedo a l’espera doncs d’aviam si el preu del n810 baixa per la sortida de la versió amb WIMAX, que jo em pregunto, on hi ha WIMAX? què s’enten per WIMAX? és un estàndard? a part del futur n810 ho té algun altre dispositiu? Encara recordo quan per TrafficNet vaig estar buscant coses del WIMAX i l’estat en què es trobava, pel que sembla, la cosa segueix igual.
Parlar del WIMAX em serveix de fil per treure un tema que últimament em preocupa, la tecnologia es una pura eina, hem de detectar el problema, i aleshores utilitzar alguna de les tecnologies DISPONIBLES (descartades les que encara no ho estan) per resoldre’l. Avui hem estat parlant amb el Dani i el Joan un ratet sobre idees de negoci, durant uns moments ha sortit la idea de muntar una empresa de serveis sobre WIMAX, però esta clar que a WIMAX li queda encara un bon camí per recorrer. Qui sap si abans tecnologies com el WiFi portades a l’extrem barrejades amb 3G esborraran del mapa iniciatives com WIMAX.
Això em recorda que alguns dels mòduls zigbee que es poden adquirir actualment tenen fins a 4Km d’abast … line of sight, viento en calma.
Avui o ahir he rebut un email per votar el president de la comunitat Eurecan, pel que tinc entès la comunitat Eurecan es una comunitat dels dits emprenedors que compta amb el suport total de Caja Navarra (una de les entitats teòricament amb més suport per als emprenedors -malgrat que jo estic agraït de les condicions de la Caixa-). Havia d’escollir entre uns 10 candidats, i el que m’he volgut prendre seriosament al principi m’ha acabat fent una mica de mandra més cap al final (en el fons tinc ganes de tornarme a ficar amb el meu terminal de unix i el gcc i seguir explorant possibilitats), així que he segut el meu super mètode per escollir candidat: he anat obrint en tabs del firefox les propostes dels candidats i les he anat mirant de forma rapida, d’entrada ja n’he tancat alguns perquè no m’han cridat l’atenció o no he vist cap aportació de valor a primera vista. He anat fent revisions fins que m’he trobat amb dos Tabs oberts, la candidatura de la Natalia Matas i la del David Luquin. Dels dos m’ha agradat la claredat de les propostes i el format presentat (els videos, malgrat que prometien feien més angúnia que els electorals). I reconec que el David Luquin la presentació mola més, i té alguna proposat que potser em tira més (fa molt ènfasi en les gestions davant l’administració pública), però em dona un bon rollet la Natalia Matas, això de la firma al principi del pdf de la candidatura té la seva gràcia.
Mentre us deixo en vil per veure qui votaré finalment (deliris de paio-blogger-twitter-influent del post anterior) voldria tornar sobre el tema de decidir el candidat, ha estat PESAT, mirar deu candidatures cada una amb un format diferent, amb coloraines diferents i alguns amb les típiques fotos i comentaris de voler arribar al cor. Si volem agilitzar el consum i asimilació de informació hem de tendir cap a la uniformització de formats, no hauria estat interessant que tots els candidats haguessin fet les seves propostes i debilitats en una graella COMUNA? algo així com un wiki engraellat? D’aquesta forma, jo els podria haver comparat rapidament per les seves propostes (posant abans la part racional) i entre els millors, seleccionar aquells que tinguessin el video més pseudo-emotiu. Em pregunto si es podria fer el mateix per les eleccions generals. O fins i tot per a totes les eleccions. Evolucionariem doncs cap a l’eficiència en el procés de la informació i cap a la transparència democràtica, si es que aquesta última pot existir.
Anava a votar a la Natalia Matas, pensant, “si, el vot racional seria pel David Luquin, però a prendre pel sac, que per alguna cosa sóc humà i tinc la meva part racional”. Però al últim moment votaré al David Luquin. I deu me’n guard que algun dels candidats vegi aquest post, seria el primer pas cap a ser un pseudo-blogger-influent, ja només em faltaria convertirme en twittspammer.