Post relativament freak, aviso.
Malgrat les bondats de jaiku que m’ha anat explicant l’Oriol Mercadé (també m’ha explicat bondats de symfony i tampoc li he fet cas …) jo segueixo anclat a twitter. No es que en sigui un fan, però es una eina força interessant bàsicament per comunicar-se amb els 4 followers/followed que tinc. Sorprès pel fet de que tothom fa coses amb twitter vaig decidir anar una mica més enllà, intentar treure-li una mica més de suc. Un dels emprenedors web que em cau simpàtic es el Loic le meur, en part per l’accent francès que se li nota de 3 hores lluny, en part perquè diu coses interessants, el problema es que xerra molt i costa que digui les coses, i per si fos poc les deixa anar an forma de video (cosa que m’impedeix llegir en diagonal). Consequència, que fa mandra llegir els RSS del Loic tot i que son interessants, i vaig pensar, et subscriuràs al seu twitter a veure si xerra més i posa menys videos.
El primer que em va sorprendre després de followarlo va ser que vaig rebre une mail dient: “loic le meur is following you” … sense comentaris, em pregunto quin interès pot tenir aquest home en incloure’m en els seus milers de followed, quan normalment faig actualitzacions en català. L’experiència de seguir el loic no es tant positiva com em pensava, no m’aporta gaire, però tampoc es un spammer consumat. El problema es que 3 dies més tard, rebo un altre email de “Jean luc r is following you” ¿? mande? què està passant aqui? estic agafant rellevància dins el camp web 2.0 quan teòricament tots els ous de la meva cistella estan al sector wsn? total, que curiós de mena com soc, vaig followejar-lo també. Aquest si que és l’spammer de cuidado, d’acord que la majoria de tweets que posa son interessants (el 80% son links a articles), però m’atabala i em sento spammejat. Quan he vist que un dels posts que penjava era de com monetitzar twitter i de que cada follower es vendible a emrpeses de publicitat crec que ja he enganxat de que anava la cosa:
a) blogger / paio influent obre compte de twitter.
b) como mola, doncs tothom el segueix.
c) ell, per fer-se el 2.0 també el segueix.
d) apareix el blogger /paio influent / jeta de turno amb reminiscències spammers que vigila a qui s’ha afegit el blogger / paio influent del punt a, i fa veure que segueix als paios que ell ha afegit, el pobre newbie de twitter (alias jo) cau al parany, i s’hi apunta.
e) el paio del punt d, vent el seus followers al blog del tio influent que t’hi cagues que vol que el llegeixin (o l’empresa super 2.0 que té blog), i rep l’equivalent per pagar-se un cafè per cada post referenciat.
f) el newbie fa un anàlisi sense excessiva profunditat, se sent estafat, spamejat i procedeix a borrar als paios del punt a i punt d i si vol, que el followegin, total segur que deuen tenir el filtre de turno per evitar rebre els tweets de 5000 persones.
Conclusió: ja hem après com treure pasta de twitter, però segueixo sense acabar de veure el model de negoci de twitter com a tal …
Conclusió del newbie: vaig a seguir implementant software innovador per a sectors no 2.0.