Finalment van ser 7 hores de tren. Fa dos anys els meus companys francesos de Nürnberg em parlaven de les delícies del TGV (fins i tot com a metro nacional cap a Charles de Gaulle) i jo aquest cap de setmana he trigat més hores per anar a Múrcia que a Philadelphia. Al final no sabia ni com posarme, havia vist dos películes i mitja, connectat a Internet, llegit, parlat amb la veina, dormit …. Sort que les tres nits de coneixer gent i festa que van venir a continuació ho van compensar.
Múrcia es una ciutat petiteta (me la vaig travessar a peu un parell de cops) però molt arreglada. Tots els monuments estan restaurats (o en fase) i es pot apreciar l’emprempta de l’especulació immobiliària. Els llocs de tapes i l’arquitectura en general em van recordar una mica al sud d’espanya però amb un aire una mica més pijín. El dormir va ser a la residència on estava el Sergi, a la ciutat veïna de Molina de Aragon (bastant industrial i poc arreglada però amb numeroses urbanitzacions al voltant).
Finalment el viatge va acabar amb la visita el diumenge de Tarragona. On vam veure les ruines romanes i el casc antic. A les ruines romanes potser els faltava alguna cosa, però el casc antic el vaig trobar força encantador. La nit abans també vam poder tastar els diferents ambients de festa gràcies a l’encantadora població local que ens va acompanyar.
I ara altre cop tornar a la feina, aviam si acabem amb el desenvolupament de dexCell (ja ho explicaré quan toqui), amb una petita diferència però, a partir d’avui ja no podrem aparcar els cotxes al parking durant mínim 2 mesos. Al costat de casa no tenim zona verda, però per qui conegui la zona on visc jo, sabrà que aparcar una travessia més amunt o mes avall pot ser bastant determinant per la pendent!