Month: January 2008

Experiència Telemàtica

Avui amb el meu pare hem fet la primera presentació telemàtica de Dexma. Concretament han estat els models 300 i 390. Per aconseguir-ho hem hagut de fer els següents passos:

  • Demanar informació a Hisenda
  • Demanar un certificat conforme dexma sensors sl està inscrita al registre mercantil (20 Euros i 15 dies)
  • Anar a buscar el certificat.
  • Demanar a la web de la fàbrica nacional de moneda i timbre un numero de certificat digital.
  • Anar personalment amb el número de certificat digital i el certificat d’inscripció al registre dos dels administradors.
  • Esperar 24 hores.
  • Descarregar el certificat digital de la web de la fàbrica nacional de moneda i timbre.
  • Guardar-lo en un lloc segur.
  • Intentar executar el programa d’ajuda del model 390.
  • Adonar-se de que el programa d’ajuda no funciona perquè la versió de java es massa vella (1.4).
  • Instalar la última versió de la JRE
  • Adonar-se de que el programa d’instalació del programa d’ajuda no funciona perquè la versió de java es massa nova (1.6)
  • Desinstalar la versió 1.6.
  • Buscar i instalar la versió 1.5 de la JRE.
  • Crear un fitxer XML amb el model 390 per entregar.
  • Omplir el PDF de sempre del model 300 per adonar-se de que no es presenta així telemàticament.
  • Trobar el link al model 300 per ser presentat de forma telemàtica.
  • Instalar el certificat al navegador.
  • Adonar-se de que el link no funciona perquè el firefox es massa vell (1.0).
  • Omplir el formulari, corregir i enviar amb el explorer 5.
  • Trobar el link per presentar el model 390 en format xml a la web del aeat (s’endu un 10 en usabilitat)
  • Descobrir que el link no funciona perquè no deixem instalar components active X.
  • Canviar d’ordinador.
  • Accedir al link i pujar el model 390.

I us deixo perquè ara hem de presentar el model 180 i ja torna a donar pel sac amb les versions de las plataformes ….

PD: Sara, això també ho consideres un post friki?

Neu pols, tot obert

Les ganes. No hi havia ni neu pols, ni estava tot obert, però el primer cap de setmana d’esqui ha estat prou profitós. El dissabte vam estar amb la meva germana anant una mica a sac i demostrant que un dia d’aquests ens haurien de tancar. La neu estava be més amunt dels 2100 metres, però més avall passava a ser dura i en alguns llocs gelada. La mítica cara nord, inexplicablement era un tros de glaç. Malgrat el començament de neu primavera, les dues baixades per la Manaud van ser una meravella. Destacables els 3 minuts 15 segons per baixar 700 metres de desnivell. Avui he pogut anar amb el meu pare, una mica més calmat s’ha de reconeixer, però també hem disfrutat molt (exceptuant alguna sorpresa en forma de pedra o gel). S’ha de dir que cada cop estic més content amb els meus esquís, si be em costa seguir a la meva germana quan s’hi posa, és una delicia com absorveixen els canvis de neu i relleu.

Així que oficialment, queda oberta la temporada d’esqui.

Per cert, aviam si a partir d’avui poso tags als posts.