Un Meme…

Haig de reconeixer que últimament em costa escriure posts. I la veritat es que m’agradaria deixar aquest alcim.net més en plan ludico-festibo i centrar-me en fer reflexions més digali, professionals a xavierorduna.com. Però les coses son com son i de moment no hi ha temps per gaire més. I donat que la words m’ha passat un meme d’aquests de blogers, el contestarem amb molt de gust.

1.-Quan temps portes com a blogger?

La cosa va començar al Març del 2006, coincidint amb l’erasmus a alemanya. Vaig pensar que un blog seria un lloc interessant per anar penjant coses sobre les meves “aventures”. Però be, ja sabeu que formalment jo declaro que això no és un blog ;).

2.-Com vas saber de l’existència dels blocs?

El primer blog que vaig llegir va ser un que estava a parap.melindro.com, que era d’un company de la facultat. Després d’això va ser gràcies a l’elies, que va regalar un domini i un blog al Marc Querol que vaig saber més de l’existència d’aquest fenòmen. D’altra banda, els considerava pàgines web, i no blogs.

3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament?

Buf, cada dia dedico mes de mitja hora a llegir blogs, de fet tinc unes 30 entrades al google reader. Unes quantes de les entrades son d’aquests blogs de tendències que treuen molts posts al dia, com Engadget, Techcrunch, Slashdot o Barrapunto. Excepte aquests que els llegeixo de cop i de tant en tant, la resta es pot dir que els segueixo a diari. Potser podriem destacar el de la dejá-vie, el meu amic varsavsky i XKCD, que treuen posts xulos (el varsavsky discutible, però almenys polèmic) pràcticament cada dia.

4.- Ets lector anònim d’algun blog?

De la majoria. No acostumo a comentar, pel fet que ho llegeixo directament desde el lector de RSS i si no veig molt clar el comentari no vaig a posar-lo.

5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?
El Diego de Thinking grid (quan escriu a externalidades.net) perquè els seus posts sempre fan somriure. El varsavsky per la seva capacitat de desconnexió i alhora connexió amb el mon real. La words perquè els seus posts sempre tenen un sentiment que no veus a cap més blog dels que llegeixo. I també l’anna tarambana per com ha anat evolucionant el seu blog.

6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa?

Amb tot aquell que m’hi portés, però també s’ha de dir que hi ha gent a qui li segueixo el blog amb qui ja he sortit per allí, el Joan, el Guillem, el Musi, el Marc, l’Elena, el Salva i la Núria.

7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual?

Poden ser lectores? Elles ja saben qui són ;)!
8.- T’has enamorat algun cop d’algun blocaire?

Es “podria” dir que no ….

9.- Estàs satisfet amb el teu blog?
A mitges, la veritat es que s’ha anat convertint més en un diari de viatges que no pas en un blog de reflexions. Haig de reconeixer que em costa escriure, tot i que més d’un cop penso que tinc coses a dir. A qui? Doncs als pocs lectors habituals que tinc i als despistats que arriben buscant receptes de cuina.

I per acabar convido a la Núria a fer el seu primer Meme ;), així aprendrà com pot ser de dura la vida de blogger!

Think as an Investor

Dilluns passar vam estar tot l’equip de Dexma al European Venture Contest, presentant el nostre projecte davant d’un jurat de Inversors de capital risc en dues fases: un speech de 1 minut i una presentació amb transparències de 8 minuts. Ni un segon o minut més. El que moderava la sessió ens feia estar a tots plegats pensant com a inversors, i això és el que vaig fer el divendres quan vaig anar a una sessió on es presentaven projectes de web 2.0 dins el marc del SIMO. La veritat es que sort que el quart projecte que va presentar va ser una mica interessant i el noi entretingut, o hagués marxat. Sort que no ho vaig fer.

En resum, the money is for:

  • Bubok.com (impressió de llibres escrits per qualsevol persona. un nou canal de venta copiat desde estats units per un home amb 20 anys d’experiència al mon editorial).
  • MiEspacioSecreto.com (xarxa social sobre fantasies i experiències sexuals. Una forma elegant de explotar el gran mercat d’internet. Una presentació que a mi em va agradar molt).
  • Garage30.com (un espai físic per emprenedors digitals, tot i que la presentació no era brillant, el concepte es necessari).
  • pronostico-quiniela.es (una eina per crear i millorar les quinieles. bona presentació i bon projecte. Aprofita l’altre gran mercat d’internet, el joc).

I projectes que jo considero interessants i el perquè:

  • Trencaclosques (un lloc tímid que intenta explotar el concepte de democràcia 2.0. Un sistema per posar comentaris als blogs d’alcaldes que no ho deixen fer).
  • CollOnBus (projecte que sembla tenir bastant potencial: ontologia colaborativa. Llàstima del XML en brut que van posar a la transperència).
  • minube.com (crec que promocionada bastant pel mateix simo, tot i semblar el projecte més serio de tots els que hi havia, i el presentador era bonet, no crec que sigui algo tant trencador ni m’agrada aquest enfoc de Nacional. A internet s’hi competeix globalment).
  • beruby.com (cobrar per navegar, em faria gràcia provar-ho però em fa certa mandra).

Violència Musical

No soc un especímen de discoteca, malgrat tot, m’agrada de tant en tant anar a passar una bona estona amb els amics Això es el que vaig intentar ahir a la nit per celebrar l’aniversari del Joan i el Yarli, a la discoteca Otto Zutz, al carrer lincoln de Barcelona. Després de no volernos deixar entrar a un parell a la primera, vam fer uns canvis de sabates per complir amb els requisits de la casa. Quan ens estavem reagrupant a dintre, van vindre el personal de seguretat i ens va evacuar del local. No ens van voler tornar l’entrada, ni donar el full de reclamacions. Per postres, mentre jo estava a l’acera, vaig ser agredit i llançat al terra tres cops per un membre del personal de seguretat. Trucada als mossos. I fins que no es van presentar els dos cotxes patrulla no van col·laborar. Després de parlar una estona amb els mossos vam decidir continuar la festa a una altra banda, això si, amb el full de reclamacions a la ma. Desgraciadament no val la pena fer una denúncia perquè l’agressió va ser lleu (sortosament). En fi, ara caldrà veure que se’n fa del full de reclamacions dins de la burocràcia.

iPhone at Simo

Tot i estar fart de sentir els de l’stand de Microsoft, amb la seva música del Guitar Hero o algo així, acabo de veure una cosa que m’ha sorprès gratament. Fa escassos minuts acabo de veure el primer iPhone aqui a Espanya. (A part del de l’elies clar).

En fi, això del simo està be fins al dia que ha vingut el públic general. Ens ha servit per establir bons contactes i validar les idees que ja teniem. Però ara ja començo a estar fins al capdamunt de que em preguntin que valen les pantalles o si hackejem wireless.

No comments!