Portaventura + Renfe + Google Reader

Després de uns quants anys sense anar-hi, diumenge passat (i som divendres) vam anar a Portaventura amb el Sergi, l’Alba, l’Andres, el Jorge i el Federico. No cal dir que la companyia era immillorable, i que a estones la noia que ens acompanyava semblava més valenta que els mascles de pel amb mit que provenien de la química. No donarem però, cap nom. Comentar les dues atraccions noves, almenys desde que hi vaig anar jo. Primer Furius Baco, una muntanya russa en pla que fa giragonses i t’accelera fins a 135 km/h en tres segons. Realment espectacular. Recomano repetir, i si es pot, tirar les potes endavant per augmentar la sensació. Si podeu pujar quan sigui fosc, immillorable. L’altra, huracan condor, 100 metres de caiguda lliure. Em vaig quedar sense veu de la impressió. Però senzillament brutal. La resta, doncs les de sempre, llàstima que aquest cop no pugessim al tren de la mina.

Fet notable la putada per part de renfe, d’acord que no és res en comparació amb el calvari que pateixen cada dia els que venen de Vilanova o rodalies, però va tocar la moral les quasi dures hores de viatge d’anada i el fet d’esperar una hora i quart el tren a l’estació aquella de port aventura, passant fred a la intempèrie.

Per acabar, per satisfer als techies que em llegeixen, m’he enamorat, ha estat un amor a primera vista. Finalment avui he fet un change a Google Reader (malgrat que últimament estic de la opinió que google starts to suck) desde netvibes. I el canvi ha estat molt positiu, la organització per carpetes es molt més clara, i permet llegir els posts de forma rapida mentre es van marcant com a llegits. Tenint en compte la quantitat de blogs que m’agrada llegir cada dia, pot ser un pas important a millorar la meva productivitat.

La Esquinica

Si senyor, al final he acabat anant a aquest mític Bar, i ha estat de la forma més improvitzada possible, just el dia en què ni se m’hagués acudit acabar allà. He passat a buscar el Sergi i la Sara per la classe d’alemany, i després de deixar a la Sara, buscant un Kebab hem topat amb la Esquinica. Per qui no el conegui es un bar d’aquests mítics, d’aquests que has de fer cua a les tantes de la nit per trobar una taula. Perquè la qualitat, el preu i la amabilitat dels cambrers s’ho valen. Hem provat la morcilla, els pinchos, la longaniza aragonesa, unes braves… i una cosa que m’ha sorprès gratament, pulpitos a la planxa. I es que jo em pensava que serien els tipics xipirons, no em preguntis perquè, però eren pops com deu mana, amb aquell punt de duresa, gust curiós i per si fos poc, tot l’interior del cos buidat. Una delicia.

El que és curiós d’aquest bar es que potser havia intentat anar com 3 o 4 cops i sempre estava tancat. I avui, justament, hi hem acabat anant. Total improvització. En el fons, no tenim ni idea de què ens depara el futur, però be, mentre poguem manegar-lo a l’últim moment cap on volem, ja estic satisfet.

Feedburner

Per veure si descobreixo quans lectors ocults i silenciosos tinc amagats pel mon, he canviat el sistema de feeds RSS. Ara els faré anar a través de Feedburner. Feia temps que ho estava veient, però no sabia molt be què era, avui el Guillem m’ha iluminat i en menys de 5 minuts ho tenia funcionant.

Així que ja sabeu, tot i que en teoria els que accediu al feed vell us haig de tenir també controlats, esteu convidats a canviar el feed per: http://feeds.feedburner.com/alcim.

Morning Blogging

Forma interessant de començar el dia. Ahir mentre tornava de Bagergue de posar a prova les meves habilitats com a bricolagero, vaig estar pensant que no podia ser, que realment havia de prendre una mica la obligació de anar escribint, tant en aquest blog, com a xavierorduna.com. En un acte de reflexió i sintesis de les coses interessants que trobo i faig durant el dia. Doncs be, avui al matí he començat llegint dos articles prou interessants, i mal que em pesi, a través del blog de l’Enrique Dans.

Però be, anem als articles interessants. El primer és un article al diari Expansión en què posa de manifest un altre cop la revolució social que estem observant: la força dels bloggers com a actors independents i motivats per si sols en aquest oceà enorme d’informació. Comenta el fet de que quan es tracta de comunicació especialitzada, la qualitat d’alguns blogs supera la dels medis tradicionals. És aquesta una de les raons per les quals no acabo de veure clar el projecte Second News, on un grup de periodistes relata el que passa a Second Life. Com podran competir amb un nombre considerable de blogs parlant sobre Second Life? Potser el que haurien de fer es canviar el seu model i convertir-se en periodistes-agregadors, per donar el toc “Professional” que falta als amateurs que escriuen un blog.

L’altre article es bastant més teckie, en el marc del llançament de la web Cool SW, intel ha fet unes declaracions molt interessants:

“Hardware doesn’t matter at this point,” he says. “If you look at iPhone and Apple, this is clearly the case. Other people can do the iPhone’s hardware. It’s not that hard. But it’s the software that’s the real bread and butter for Apple.”

Això hauria de donar als emprenedors i informàtics més pròxims ales per voler llançarse a desenvolupar projectes innovadors i competir globalment. Com sempre, el problema és el Capital.

De puente a puente

Passejant entre ponts, canals i carrerons, ves per on que he tingut un moment per aturarme a la Apple store de Bosch (el nom es mes llarg pero no el recordo) i penjar un altre post com vaig fer amb l-iphone la setmana passada.

Estic a Eindhoven visitant en Marc en un viatge una mica m’es de relax abans de la epoca intensa que ens espera a dexma. Per sort ahir, vaig poder agafar energies amb una magnifica cata de cerveses per menys de 3 euros a una happy hour!!! Aixo si, totes les cerveses eren belgues …