Hotel Sardana

Després del "magnífic" esmorzar de l’hotel on hem pernoctat, ens hem disposat a coneixer una ciutat que ahir ja m’havia donat bona impressió. I amb la llum del dia (que no del sol, per variar) la impressió ha estat quasi perfecta. Dic quasi, perquè de coses perfectes n’hi ha poqueS. Tot i que l’entrada a la ciutat vella es fa a través d’uns edificis una mica menys restaurats que els de la plaça central, d’entrada es nota aquell ambient de ciutat amb un rerefons modern i actual. Darrere els grisos murs de les velles cases s’endevinen pisos amb aquell toc de disseny propi d’una ciutat en plena efervescència. Quan entres una mica més endins i veus les botigues, et trobes les mateixes botigues amb aspecte molt cuidat, mig de disseny, que et pots trobar a qualsevol racó de Barcelona. Botigues en carrers comercials enmig de anuncis que mostres les últimes tendències. Els restaurants i bars abunden i segueixen la mateixa tònica. Aquell punt de pintat de nou amb estil i encant. Cada un amb el seu segell distintiu. Les atraccions purament turístiques abunden, així com els grups de turistes principalment alemans. I una cosa curiosa, es regeixen pel concepte de micropagos per dur a terme l’expoli sistemàtic del turista despistat. Consisteix en fer el preu de les entrades als llocs el més barat possible dintre de una certa lògica, per exemple, 2, 4 o 5 euros, i multiplicar de forma sistemàtica el nombre de coses a cobrar. D’aquesta forma, el pobre turista al qual li abunden a la butxaca les monedes de zlotis, les anirá deixant una rere l’altra. Torres, museus, catedrals, parquings, … tot es susceptible de aplicar els micropagos. Després de passar tot el dia caminant, finalment he tingut la oportunitat de tornar a veure un amic que feia més d’un any que no veia, en Maciej, llàstima que es trobés malament i haguem hagut de sortir abans d’hora de l’encantador bar d’estudiants on estavem prenent alguna cosa. Entre les coses que m’ha explicat, una de prou reveladora era el fet que "polonez" és el nom del ball nacional. En definitiva, Krakow una ciutat encantadora per repetir i perdre’s entre bars, cafes, restaurants i gent que passeja pel carrer. Que em perdonin els meus estimats lectors sosos que no posen cap comentari que avui no posi cap fotografia, però estic massa cansat i demà toca llevar-se molt aviat per observar de prop una dels pitjors escenaris del passat segle XX.