Avui hem pogut veure la part polaca de les Tatra, i el que semblava per una banda, s’ha confirmat per l’altra. Les Tatra son unes muntanyes molt altes per l’entorn on es troben, 2000 i pico metres enmig d’una planura immensa. Malgrat que no hem pogut pujar a cap cim pel temps i perquè el telefèric que pujava estava en obres, hem pogut caminar una estona pels boscos del voltant. Magnífics, coníferes que s’estenen fins més enllà d’on arriba la vista i que amaguen tot un món de bolets per explorar. Abans però, hem passejat pel poblet de Zakopane, el centre hivernal per excelència de Polònia. Amb les seves casetes "estilo Zakopane" rollo teuladet de fusta i les esglésies fetes totalment de fusta. Evidentment amb la foto del Woytila dins.
Ahir vam intentar anar a sopar a un restaurant, però aquesta gent tenen la "mala costum" de tancar les cuines a les 8.30-9.30 i clar, anant com anem, doncs no vam arribar. Però avui al migdia hem pogut compensar-ho. Sopa. Por per totes bandes. Una especie de creps de patata boníssims. Una plat de ceps amb crema. Un remenat de porc i sauerkraut (xucrut) i per acabar, com un impuls a lo més carpanta i vulgar, no he pogut resistir la temptació de menjar-me de postres una butifarra negra amb col fermentada feta amb crema. Deliciós. Tant deliciós que encara ara estic tip i amb un pastisset de xocolata i una xocolata al rom (si, ho reconec, acabo últimament a les nits força semi-alcoholitzat) ja n’he tingut prou per sopar. El tastet en questió l’hem fet a la mítica plaça de Cracòvia, on avui i demà passarem la nit. L’hotel on estem no té desperdici, desde fora sembla un altre mític edifici de tal socialista, però quan entres et dones compte de que és un hotel que només ocupa un pis, amb un passadís enorme que té unes vitrines amb vestits tradicionals. Prometo foto, perquè no té desperdici. Tampoc té desperdici la carretera per venir de les Tatra fins a Cracòvia, un creuament interessant entre nacional, autovia guarra i passos de zebra i creuaments en canvis de rasant. Tot plegat combinat amb una actitud al volant lleugerament suicida. Encantador. A cada minut que passa, crec que m’agrada més aquest país!