El buf ve del cansament. I es que avui no hem parat amb prou feines, però es que Budapest es tant gran i hi ha tantes coses per veure. Per descomptat ens estem oblidant de museus i altres llocs on podriem estar-hi hores, donat que és una visita de tast a Budapest ens estem centrant més en la vida, que al capdavall és el que més m’agrada: quedarme embadalit mirant petits detalls del que sembla la vida quotidiana d’una ciutat "qualsevol". Ahir la ciutat em va sorprendre, avui m’ha captivat! I em repeteixo, però la veritat es que veig que és una ciutat amb escenari de nord (cases així tipus viena, avingudes una mica més grans, tramvies…., però amb una ànima molt forta del sud, que es veu en el trassegar de la gent, en el menjar i en el color que tenen la majoria de coses. De fet, després de menjar uns quants cops el que es podria considerar menjar "húngar" o magyar, són clares dues coses, la poca predisposició a menjar porc (propi dels paisos del sud) i la predisposició a fer menjar picant, sobretot amb pebrot i algunes traces de salsa de yogur!!! (molt propi de grècia, bulgària o turquia!), això si, sense perdre de vista el concepte estofat, pa negre o els speztles. En resum, una agradable combinació entre nord i sud.
Tornant a la questió més "monumental" de la ciutat, cal dir que ha seguit impresionant, els edificis recorden a Praga, Bratislava (la part vella) o Viena, però amb uns aires una punta més mediterranis. I els monuments i esglésies son prou interessants, tant en quant a varietat (desde el rollo disneylandia del bastión de los pescadores fins a un estil més estilitzat del Parlament) com en la monumentalitat (valgui la redundància). Espectacular el parlament mateix, l’interior de l’esglèsia d’en Maties (un rei es veu, prou important), l’església de san esteve (quina mania en catalanitzar noms oi?) i un monument que tenia ganes de veure des que vaig rebre la postal del Sergi, la plaça dels herois! certament curiosa.
I ja per acabar els quatre apunts dels autòctons: la senyora amb xàndal que es dedica a posar multes dins d’una bosseta, el venedor de tickets que ens ven 4 tiquets de metro just a l’entrada que valien 920 florints, curiosament sabia anglès fins a la hora de tornar-nos el canvi, l’hem deixat per impossible. També sorprèn la adaptació als euros de la ciutat, els preus de moltes coses estan ja posats en Euros, i a sobre a un contravalor prou interessant pel viatger. En fi, i altres històries que ara no em venen al cap, serà potser el moment de passar-se al live blogging?