Avui mitja Barcelona s’ha vist sumida en cert caos a causa de l’incendi de dos transformadors que ha deixat la ciutat sense electricitat. Jo no m’he vist afectat i he pogut seguir treballant desde casa, però això no m’impedeix fer una petita reflexió. En un món en depenem de l’energia (principalment elèctrica) de forma constant i en grans quantitats, potser no seria ja hora de començar a platenjar-se realment la autarquia energètica? Últimament s’està demostrant que els models descentralitzats i organitzats en xarxes funcionen de forma més eficient i amb més tolerància a fallades. I no em malinterpreteu, no estic proposant que tothom tingui les seves plaques solars o molinets a casa, i si be aquest pot ser un primer pas, seria potser moment de començar a investigar en microreactors nuclears o microplantes de transformació de residus urbans en energia. D’aquesta forma ens podriem proveïr d’energia elèctrica casa, alhora que venem l’energia sobrant al municipi per tal que alimenti les faroles, els semàfors i els postes de zona verda.
Però això ens porta a una altra reflexió sobre l’energia. Concretament sobre els dispositius portàtils com el MP3, el telèfon mòbil o el ordinador portàtil. I es que crec que serà un dels reptes d’un futur no gaire llunyà solucionar la problemàtica d’alimentar correctament i sense tantes molèsties (un carregador enxufat a la corrent es primitiu) els dispositius portàtils que sembla que dominaran la nostra vida quotidiana en un futur. I això pot passar per dos reptes importants: per una banda reduir el consum dels dispositius portàtils (Wireless Sensor Network poweeeeer!) i per altra millorar l’eficiència de les bateries, tant en pes com en duració.
Feel free to read and comment!
I aquesta