Day: July 19, 2007

Nanobloguing

Que tal nanobloguers?

Com? No sabeu que es un nanobloguer??? Sembla mentida, sort que el gran mestre Enrique Dans ens ilumina de tant en tant i ens ajuda a saber que es el nanobloguing. I es que últimament estic llegint-lo força sovint. Deixant de banda que faci una columna a Libertad Digital, la veritat es que diu coses força interessants, o en tot cas es una font per acabar trobant coses interessants, sobretot del món web. Avui sense anar més lluny, he cregut que valia la pena fer l’esforç d’escoltar l’entrevista que li ha fet un tal Jordi Abad: les preguntes no m’han acabat de fer el pes, però el Sr Dans s’ha encarregat de que les respostes tinguessin algo de suquillo. Principalment ha parlat dels blogs com quelcom que va bastant més enllà del fet d’anar fent posts de xorrades que se t’acudeixen. Ha parlat també de la influència que aconsegueix, i de la gent que li discuteix les coses. En resum, no us recomano escoltar l’entrevista, perquè no està transcrita i no es pot anar rapid als llocs més interessants, però si us recomano, si esteu interessats en el mon del web i els blogs que dongueu un cop d’ull al blog.

Per cert, nanobloguing es xatejar. I està relacionat amb el twitter, un fenòmen que algun dia comentaré.

Madrid

Diumenge, són la una del migdia i amb el Guillem i el Joan fem cap a Madrid. Ens espera un cap de setmana intens, encara que en aquell moment no sabem fins on arribarà la intensitat. Desconeixem que veurem botellón del diumenge la nit en una plaça del barri de la Latina i que acabarem xerrant en un bar cutre amb unes croates que buscaven algú amb qui conversar amb anglès. No pensem que dilluns aniré a un curs que la cervesa de la nit anterior farà encara més feixuc, ni que després, mentre dini amb alguns dels altres concursants m’atacaran amb preguntes sobre l’estatut, la política lingüistica de la generalitat o la independència. Però ens és força igual perquè creiem, com finalment serà, que quedarem amb la Julia i les seves amigues perquè ens portin a sopar a un lloc com deu mana, just per agafar forçes per fer una presentació, que quedarà prou brodada l’endemà. Tampoc sabem que anirem a fer el monyes per el Instituto de Empresa i que acabarem dinant en un autèntic bar madrileny que es diu “dominó” uns bocates de panceta i unes patates braves. I de cop i volta, som traslladats al dimarts a les 7 de la tarda, moment en què el Guillem em deixa a casa. L’escapadeta a Madrid ha estat collonuda. Potser hi tornarem per passar per caixa?

quilosap!