Month: July 2007

Fa ja quasi un mes i mig, la tecla enter del meu teclat (amb el que estic escrivint ara) es va trencar i va saltar. No la he pogut tornar a col·locar. Aleshores va començar un viacrucis entre el servei tècnic de HP i el corte inglés per veure qui es menjava el marrón de la garantia i aquestes coses. Al final vaig concloure que havia de dur-lo al corte inglés, que ells ho enviarien a HP i que ja es veuria si ho cobriria la garantia (ja que fa més d’un any que vaig comprar l’ordinador). M’asseguraven que trigarien entre 3 i 4 setmanes. No se que em feia més por, si estar 3-4 setmanes sense ordinador (i que m’el tornessin formatejat) o la possibilitat de que em clavessin un pal.

Aleshores buscant per internet vaig trobar que hi havia gent per ebay que venia tecles de portàtil. Tot i que eren relativament barates (10 euros enviament inclòs), no he conseguit trobar-ne de la versió europea. I avui, en un moment de inspiració he trucat a HP i els he dit “quiero comprar la tecla enter de un portatil”, després de una petita confusió inicial, en menys de 3 minuts tenia escrit sobre un bloc el telèfon d’una empresa que ven peces de portàtils HP. Senzillament espelusnant. Em pregunto, perquè no m’ho van dir de bon començament?

En fi, ja he demanat el teclat (sencer) que em costarà 30 eurets i m’arribarà en 15 dies.

Moraleja: si vols ser ben servit, feste tu mateix el llit.

Doncs be, com m’ha fet notar el guillem, a la foto que he penjat a l’anterior post, es pot apreciar la senyal de prohibit aparcar. Però atenció, perquè aquesta senyal va ser posada mentre el cotxe estava aparcat, tal i com demostren les dues fotografies. La primera es de la una del migdia. La segona és de les 8 de la tarda.

Últimament em dedico a explicar les coses que faig durant el dia i que podrien mereixer una mínima atenció. No trencarem la ratxa i seguirem convertint aquesta web que ja no es seria en un culebrón xavinià. Tal i com posa al títol avui he aparcat en un buit legal, concretament al principi del carrer olzinelles, on han tret els contenidors de la brossa, han esborrat les línies i encara no han pintat la nova funció de l’espai (prohibit aparcar, parada d’autobús, zona verda …). Per si de cas passava algun urbano caragirat, he fet fotografies del cotxe just després d’aparcar-lo.

Una de les coses que més m’horroritza és la censura, i aquesta setmana tenim un exemple digne d’estudi. El Jutge del Olmo (ni idea de qui és aquest personatge) ha ordenat el segrest de tots els exemplars de la revista “el Jueves” per una polèmica portada. En aquesta portada es pot apreciar al príncep felip i na leticia en una postura d’explícita relació sexual mentre ell li comenta que gràcies als 2.500 Euros per fill del govern, l’acció descrita era el més aprop de treballar que havia fet mai.

La sola imatge de policies recollint revistes d’un quiosc és ridicula. I la web del jueves tancada produeix tristesa. Però el que si que es demostra és la completa alienació de la realitat del jutge en questió, perquè la ofensiva portada (molts cops a l’interior de la revista han estat molt més ofensius) ja fa dies que circula lliurement per internet, i gràcies a la notícia encara s’ha fet més difusió. I això és una mostra més de l’enorme cisme que s’està produint a la societat, diferenciant aquells que formen part d’Internet i d’aquells que ignoren i menyspreen la xarxa, alhora que es senten amb la potestat de intervenir-hi, quan no tenen ni la mes remota idea del seu potencial ni característiques.

I això em planteja una altra cosa, aquesta pàgina web està hostatjada en un servidor dels Estats Units, qui tindria potestat per tancar-la? Perquè la única persona que coneix les claus d’accés sóc jo…

Avui mitja Barcelona s’ha vist sumida en cert caos a causa de l’incendi de dos transformadors que ha deixat la ciutat sense electricitat. Jo no m’he vist afectat i he pogut seguir treballant desde casa, però això no m’impedeix fer una petita reflexió. En un món en depenem de l’energia (principalment elèctrica) de forma constant i en grans quantitats, potser no seria ja hora de començar a platenjar-se realment la autarquia energètica? Últimament s’està demostrant que els models descentralitzats i organitzats en xarxes funcionen de forma més eficient i amb més tolerància a fallades. I no em malinterpreteu, no estic proposant que tothom tingui les seves plaques solars o molinets a casa, i si be aquest pot ser un primer pas, seria potser moment de començar a investigar en microreactors nuclears o microplantes de transformació de residus urbans en energia. D’aquesta forma ens podriem proveïr d’energia elèctrica casa, alhora que venem l’energia sobrant al municipi per tal que alimenti les faroles, els semàfors i els postes de zona verda.

Però això ens porta a una altra reflexió sobre l’energia. Concretament sobre els dispositius portàtils com el MP3, el telèfon mòbil o el ordinador portàtil.  I es que crec que serà un dels reptes d’un futur no gaire llunyà solucionar la problemàtica d’alimentar correctament i sense tantes molèsties (un carregador enxufat a la corrent es primitiu) els dispositius portàtils que sembla que dominaran la nostra vida quotidiana en un futur. I això pot passar per dos reptes importants: per una banda reduir el consum dels dispositius portàtils (Wireless Sensor Network poweeeeer!) i per altra millorar l’eficiència de les bateries, tant en pes com en duració.

Feel free to read and comment!

I aquesta

Per tot hi ha una primera vegada, i avui ha estat el primer cop que he agafat una moto (una vespa de 49 de 4 temps) per la ciutat. Havia d’anar a matricular al Marc Querol, i estava al local, sort de l’elies que m’ha deixat la seva moto per anar fins a la UPC, perquè si no, a 27 graus, hauria suat la gota gorda amb la bici.

L’experiencia ha estat força curiosa, s’ha de tenir en compte que jo porto circulant de forma diària i intensiva 5 anys tant en bici com en cotxe i per tant ha estat un canvi substancial. No se fins a quin punt canviaria la bici per la moto, però m’ha agradat força moure’m en moto. Però potser tampoc es plan de deixar l’únic exercici que faig ara de forma regular. Deixant de banda el seguro i la benzina.

Que tal nanobloguers?

Com? No sabeu que es un nanobloguer??? Sembla mentida, sort que el gran mestre Enrique Dans ens ilumina de tant en tant i ens ajuda a saber que es el nanobloguing. I es que últimament estic llegint-lo força sovint. Deixant de banda que faci una columna a Libertad Digital, la veritat es que diu coses força interessants, o en tot cas es una font per acabar trobant coses interessants, sobretot del món web. Avui sense anar més lluny, he cregut que valia la pena fer l’esforç d’escoltar l’entrevista que li ha fet un tal Jordi Abad: les preguntes no m’han acabat de fer el pes, però el Sr Dans s’ha encarregat de que les respostes tinguessin algo de suquillo. Principalment ha parlat dels blogs com quelcom que va bastant més enllà del fet d’anar fent posts de xorrades que se t’acudeixen. Ha parlat també de la influència que aconsegueix, i de la gent que li discuteix les coses. En resum, no us recomano escoltar l’entrevista, perquè no està transcrita i no es pot anar rapid als llocs més interessants, però si us recomano, si esteu interessats en el mon del web i els blogs que dongueu un cop d’ull al blog.

Per cert, nanobloguing es xatejar. I està relacionat amb el twitter, un fenòmen que algun dia comentaré.

Vista la popularitat dels últims dies, em plantejo si hauré de buscarme una assessora d’imatge i premsa xD!

A l’Avui m’han canviat el nom i m’hi va trobar el Pere de pura casualitat 5 o 6 dies més tard. I Avui surto al diari Metro (on ens han batejat amb Dexma Networking) i gràcies a l’Elena me n’he enterat.

D’acord, ho reconec, estic picat amb google. No he encaixat be el fet que em cancelessin el compte de publicitat per finançar savemylada.com. Però ahir, arrel de una notícia sortida al diari, vaig estar pensant en fer un plugin del firefox que tingués com a únic objetiu bloquejar els google adsense. De seguida tothom em va dir que google se’m tiraria a sobre i no se quines coses més.

Doncs be, avui buscant, he trobat un bloquejador de publicitat a les pàgines web MOLT iteressant. Doneu-li un cop d’ull i navegueu més tranquils. Es diu Adblock plus i la veritat es que posar-lo em sap greu per alguns dels amics que tenen adsense. Però be, donat el cas i per alguns llocs es pot desactivar. Serà questió de seguir buscant un model de publicitat a internet que sigui revolucionari!

Sincerament, son termes vulgaritzats. Crec que ja no té merit escoltar-los de la veu d’una persona, perquè son coses que certes empreses haurien de fer sense dir-ho.

És més, començo a preguntarme dues coses, per quan faran R+D+i+v? (la v és de Valor) i l’altra, no seria una forma de innovar el fet de NO fer R+D?

La veritat es que si em trobo davant d’una empresa que diu que no innova i sobreviu, es demostrarà que realment és innovador, perquè que hi ha més innovador que no innovar quan tothom innova!

Opinions al respecte? Crec que cap perquè últimament poca gent  llegeix aquest bloc, el que té mig abandonar-lo.

Avui els de dexma hem anat al forum d’Inversió del CIDEM. La veritat es que aquests nois del CIDEM son bons organitzant coses, especialment el catering: unes ensaimades d’aquestes prefabricades però suficientment bones i un bon cafè de bon matí fan el seu fet.

Durant el fòrum s’han presentat diversos projectes, jo personalment em quedo amb Migoa (www.migoa.com) un buscador vertical, BMAT (semàntica aplicada a la música) i un que feien airbags per les motos. La resta, sincerament em sembla una falta de respecte envers la audiència i els inversos que diguin “necessito 3 Milions d’Euros” amb la mateixa expressivitat amb què ho faria un doblador polac. Es que potser no ensenyen a presentar a les universitats? Perquè si alguna cosa tenen els empresaris de spinoff es que foten uns rollazos de qui t’espero. I si, avui estic despotricant. I més que podria.

Hem aprofitat el moment per saludar a la gent que coneixiem, l’Albert Atienza, el Fric i la Cristina Areste, l’Ignasi Costas, i fins i tot m’he trobat el Jose Norte (openwired).

També mencionar a Francisco Trias de Bes, que ha fet un llibre (el libro negro del emprendedor) en què exposa unes idees molt interessants: l’efecte dels factors claus de fracàs de les empreses. Doncs ens ha fet una presentació molt molt amena sobre el mateix llibre.

I abans d’acabar, mencionar el Timo, un alemany molt alegre que es dedica al lloguer de motos importades directament de la Xina a Barcelona. L’empresa en questió: cooltra.

Ho sento nois i noies, però no hi ha manera que m’assenti un segon a escriure un post!

Bueno, al final ma germana s’ha comprat una PSP!!! I quina meravella de trastet senyors!

Juntament amb la PSP es va comprar una targeta de memòria, i aixi que tingui una estona mirarem de piratejar-la, mentrestant li vaig regalar (de forma lleugerament egoista, ho reconec) el Grand Theft Auto per a la mateixa PSP.

I sincerament, de moment em quedo amb la versió de la PSP. Pots jugar al llit estirat i es més fàcil apuntar :D! A apart, amb el ratolí sempre l’acabaves liant.

En fi, ves que no m’en compri una!