Month: January 2007

Doncs be, aqui van les respostes correctes de l’anterior post. Passen i vean.

1 – Enola Gay: Doncs si, l’he vist. Mentre l’estaven reparant en un hangar del museu de l’aire i de l’espai de Washington. On vaig tenir la sort d’anar fa uns quants anyets. 2 persones han fallat, 5 han encertat.

2- Noooo, falsa, es una pena, però em vaig quedar a 150 km d’arribar-hi, el problema era que eren les 7 o 8 de la tarda, estavem a Noruega i l’hotel estava a 500 o 600 km, una animalada vaja. De fet, baixant d’allà pensavem que trobariem un restaurant, i en tot el viatge de tornada només vam trobar una benzinera on després de fer molta pena ens van donar quatre tonteries per menjar. Però no, no he estat més amunt del cercle polar àrtic. 5 persones han fallat, 2 han encertat.

3- Si senyors, durant una excursió als banys de tredós amb cotxe, la carretera estava nevada i un servidor no va mirar el dipòsit. I el cotxe es va quedar literalment aturat. Per sort sempre duc un bidonet a sobre i l’excursió va continuar. Com a anècdota, dir que un dels que ha dit que era falsa ANAVA dins el cotxe. Si es que … 4 persones han fallat, 3 han l’han encertat.

4- Aviam qui em considera tant borratxo per fer això??? Sereu animalots? Realment m’en veieu capaç? No negaré que algun cop vaig acabar un poc borratxet, però sempre vaig arribar a casa sobre la bici, i després a fer nones. 3 persones han fallat, 4 han encertat.

5- La meva vocació de petit era …. Mecànic!!! o Inventor!!! bueno, això de inventor és mes discutible. Tot i que a casa vam tenir ordinador molt aviat, era un portàtil que no oferia gaires possibilitats. L’interès per la informàtica va venir quan amb l’ordinador que teniem a casa quan tenia 15 anys no podia jugar perquè li faltava una targeta acceleradora. I aleshores vaig estar buscant què podia fer amb un ordinador sense targeta, i oooh, programar. I fins aqui hem arribat …, per tant, falsa. 5 persones han fallat, 2 l’han encertat.

6- Certa, el febrer de l’any passat amb alguns de la uec vam anar a fer iglús un dissabte a Vallter 2000. I ja que haviem suat com porcs, hi vam dormir. No se si us podeu imaginar com és de dur adonar-se a les 12 de que t’estàs pixant, has de sortir del sac, vestir-te, treure les motxilles del tunel, passar pel túnel, pixar, i repetir la operació a la inversa. Això si, veure la nit estrellada va valer la pena. 2 persones l’han fallada, 5 persones l’han encertat.

7- Fa uns quants anys (realment no recordo quants) per encàrrec de la germana del Cristian vaig colorejar juntament amb el Marc un còmic que parlava del prestige. Al final va ser una mica ratllant, però veure el còmic acabat tb va valer la pena. I si, com diu el saforenc, surto al google. 3 persones l’han fallat, 4 l’han encertat.

8- Reconec que aquesta tenia una mica de trampa i era per enganyar als que no em tenieu per un hortera complet, desenganyeu-vos, aquest és meu punt hortera. Poseume ave maria en un karaoke i disfrutaré cantant-la. I si us plau, no em pregunteu perquè. Com tampoc cal preguntar perquè a vegades em poso a cantar amb el salva cançons d’aquestes del perales i companyia. 4 persones l’han fallada, 3 l’han encertada.

9- Aquesta era cutrilla, quan vaig anar a Canadà, vaig xurrar-lis un roc que ara tinc sobre la taula. Concretament és de la vall de l’Edith Cavell. Tinc pendent passar a net una serie de notes sobre el viatge. 1 persona l’ha fallada, 6 l’han encertada.

10- En primer lloc, no he agafat mai un tret de Regensburg a Munich, i en segon lloc no he calmat cap arrebato de passió en un tren (això no treu que no en tingués ganes :D). Em sap greu per als que pensaveu que jo feia coses d’aquestes, però era falsa. 1 persona l’ha fallada, 6 l’han encertada.

Respecte els premis i les posicions, cada u ja sabeu les que heu encertat o fallat, i m’agradaria donar dos premis meritoris. Un al tal ich, perquè ha fet el pleno, de una que ha respos, una que ha encertat (però clar, no ha participat a la categoria global) i després al salva i a l’elena per haver empatat amb la millor puntuació. A la resta, em sap greu no respondre a les vostres espectatives:$, prometo esforçarme el pròxim cop :P!

Gràcies a tot per participar!

Per cert, els guanyadors què voleu?

Donat que amb pocs minuts de diferència l’Ariadna i l’Elena m’han retret de que feia temps que no escribia res, he decidit accelerar una cosa que mig tenia al tinter per culpa de la deja-vie i el saforenc. Vet-ho aqui 10 confessions. De les quals 4 son falses i 6 són certes.

Feu apostes, i si voleu digueu en què justifiqueu les vostres apostes. El que n’encerti més tindrà premi. Feu ja de pas, propostes pel premi. 😛 (també podeu participar sense tenir en compte el premi eh!)

1 – He vist el Enola Gay, el bombarder que va tirar la bomba sobre hiroshima.

2 – He estat més amunt del cercle polar àrtic.

3 – M’he quedat sense benzina en una pista forestal nevada, i força lluny d’una benzinera.

4 – A Alemanya, una nit vaig beure tanta cervesa que em vaig quedar dormit en un portal abraçat a la bici, fins que la llum del dia em va despertar.

5 – Als 9 anys vaig tenir el primer ordinador a casa, i desde aleshores que volia ser informàtic.

6 – He dormit en un iglú (que prèviament havia construit).

7 – He participat en el colorejat d’un còmic sobre el desastre del prestige.

8 – Una de les cançons que m’agrada cantar és Ave Maria, de David Bisbal.

9 – Tinc un tros de les muntanyes rocoses sobre la taula.

10 – Vaig calmar un arrebato de passió als lavabos d’un tren que anava de Regensburg a Münich.

apa siau!

Ep!

Anem a aclarir les coses perquè aquí tothom s’ha alarmat i m’ha pres per més friki del que soc. Reconec cert nivell de frikisme, no ens enganyem però millor deixar les coses clares i que no cundeixi el pànic entre els lectors.

Com recordeu d’alguns posts anteriors, vaig guanyar (juntament amb dos amics) un premi per una idea de negoci. Per algunes circumstàncies hem rebut una proposta molt interessant per fer el primer projecte de l’empresa. L’empresa en questió es dedica a desplegar i explotar el que s’anomenen xarxes de sensors. Xarxes formades per petits dispositius com els de la foto que recullen dades ambientals (com temperatura i humitat, entre d’altres) i les envien a través de radio als altres dispositius i finalment a un dispositiu més gran que és l’encarregat d’enviar la informació recollida al client o a qui pugui utilitzar-la.

Per començar a fer proves vam encarregar 10 d’aquests dispositius (tot i que son assequibles, valen pasta) a un fabricant de Califòrnia. Un cop van arribar els dispositius la gràcia era provar-los i es per això que vaig desplegar una xarxa per casa meva vaig posar dispositius a: la terrassa, la nevera, l’estudi, l’habitació de ma germana i la meva habitació. I desde l’ordinador podia veure la temperatura i humitat a que es trobava cada entorn.

Com podeu veure, res de l’altre mon :D.

Avui, amb els altres dos també hem fet proves per veure la distància màxima entre dispositius perquè es comuniquessin, i com que al local no teniem prou espai, hem sortit al carrer on la gent que hi havia ha flipat bastant. Encara no se perquè ….

Afegeixo dos fotografies, una del sensor que estava a la nevera, i una de prop perquè pugueu apreciar-lo com toca.

I si ho desitgen els lectors, seguiré penjant posts parlant de les diverses proves que anem fent (diumenge toca anar a collserola).

apa siau!

Al final ho he fet, malgrat que desde el portàtil no m’acaba de xutar desde el gran he pogut veure la temperatura de diversos punts de la casa. Si senyor! he repartit uns quants sensors per la casa amb els seus leds xulos i monicos i desde l’ordinador anava veient com llegien la temperatura.

Especialment graciós quan anava movent els sensors de lloc i canviaven les temperatures. Dins de la casa hi ha diferències de fins a 2 graus entre les habitacions.

Segueixo experimentant i potser després fico alguna foto.

Son taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant monus!

(si que passa, soc un friki i a falta de dones em distrec amb sensors ¬¬’)

No em trobo gens be, tinc un encostipat potent. Així que us poso només una foto. Fins aviat!