Com a les películes

Havia començat com una película. Despedida del Maciej al tren aturat a l’estació de Nürnberg, sota la llum de la lluna i les estrelles, a les 4 de la nit, després, desde la finestra del tren, i el moviment del tren com a símbol inequívoc de que les coses s’allunyen de forma lenta però constant. El cap per fora la finestra, com a les películes, i el compartiment per sis persones, com a les películes. I això que no considero que la meva vida sigui de película. Vaig posarme còmode, i em vaig disposar a dormir les dues hores i escaig de tren fins a Stuttgart.

Em vaig despertar disposat a sortir amb les 5 maletes (dues de grans, la bossa de l’ordinador, una bossa de ma i una petita motxilla). Vaig agafar el carro i cap al S-Bahn per anar cap a l’aeroport. Mitja hora esperant, i sense haver pixat perquè hi havia uns tios una mica rarillos al costat del lavabo, no es que tingui manies, però amb 5 maletes no es té gaire agilitat davant de res. Agafo el S-Bahn i mitja hora mes, eren les 8 quan arribava a la terminal i allà comença el calvari. I la cosa va seguir sent de película però de suspense i por…. #fis#

Mirem els actors:

Xavi: Estudiant erasmus que no sabia encara si volia marxar i que havia dormit dues hores en tota la nit.
Noia maca amb ungles lletges del mostrador: Primer agradable, després passant de tot. Les ungles eren horribles, li direm NMUL o Mulan per facilitar la comprensió.
Jefa de la Mulan: En realitat eren dos, una mes jefa i l’altre menos jefa, però les dues igual de bordes i amargades. Li direm la Jefa.
Familia de pijos: en potència, amb els seus jerseis burberris al coll a lo pijo. I la filla pija. Tota la familia era pija vaja.

Primer el Xavi es dirigeix al mostrador on Mulan factura l’equipatge, li diu que té sobrepes i que ha de pagar, el Xavi respon que per això sta la Visa (amb les paraules màgiques: “is possible Visa?”). Mulan que no es tonta i es fixa en les coses veu que el Xavi s’està intentant fer l’espavilat amb el equipatge de ma i veu el tongo, li diu que porta massa equipatge de ma, Xavi li diu que es una impressora i un ordinador, a lo que la dona diu, ves a preguntar a la Jefa. La jefa cobra el sobreequipatge i li diu el Xavi que vagi a pesar el equipatge de ma. El Xavi torna a pesar-ho a la Mulan i després de pesar-ho, parla amb la Jefa per telèfon i li diu al Xavi que ha de facturar la impressora, deixar-la a stuttgart fent de florero o donar-la a algú que vagi a Barcelona o que parli amb la Jefa. El Xavi va a veure a la Jefa per intentar parlar-ho, i després de pensar li diu a la Jefa que vol facturar la impressora, a lo que la Jefa li diu, “No, no volem assumir la el risc de dur una impressora a bord, es trencarà i l’haurem de pagar”, a lo que el Xavi li respon “me la sua tres pobles, jo vull fer arribar la bossa a Barcelona”, “No, no agafarem la impressora ni com equipatge de ma ni com equipatge facturat”. Amb això que la familia de pijos passa per allà, i quan el Xavi intenta explicar-lis el problema per demanar-los que es facin càrrec de la impressora, la Jefa el comença a esbroncar en alemany i anglés, acusant-lo de delinqüent. Finalment el Xavi decideix enviar la impressora per correu. Treu la caixa on estava la impressora i posa l’ordinador a la bossa per dur només una bossa d’equipatge de ma, abans però, treu la clau anglesa de la caixa de la impressora pq tingui el pes perquè costi més barat (si, a la caixa de la impressora tb hi havia les eines de la bici). I amb tot això es recorda de que encara no ha pixat, pixa, i es dirigeix a l’avió …. No senyors no s’ha acabat, al control d’entrada li detecten la clau anglesa i l’amable controlador li diu, que no la pot pujar i s’inicia un diàleg de besugs:

Controlador: no pots dur la clau anglesa a l’avio.
Xavi: guai, tira-la a la basura.
C: segur? no la vols donar a un amic?
X: no tinc cap amic ara mateix aqui, tira-la.
C: una llàstima, no la vols enviar per correu.
X: m’es igual, tira-la. Ja m’en compraré una.
C: però segur que vols que la tiri?
X: el meu avió surt en 10 minuts, te la regalo si tanta pena et fa tirar-la. però si us plau deixeume ja en pau!!!!!

….

I ja per acabar un cop està a punt de pujar a l’autobus per anar a l’avió li criden l’atenció, l’equipatge de ma es massa gran (molt observador també el noi …) i li diuen, s’ha de facturar, el Xavi diu que hi ha el portàtil, doncs cap problema, pilla’t el portàtil i dona’m la bossa que li poso una etiqueta i la dones a l’entrada de l’avió. Així que ja teniu el Xavi finalment entrant l’avió i passejant-se amb un ordinador (que no funciona perquè li ha petat la memòria). Finalment el vol s’enlaira. El Xavi assaboreja el suc de multifruites (pobret es adicte al suc multifruites) i les galetes de xocolata i s’adorm. L’avió aterra, les maletes han arribat be i la impressora arribarà una setmana més tard per correu…. Fosa a negre i ….

Fun is over.