Les coses sembla que tornen al seu ordre imperturbable, a Alemanya torna a ploure i a fer fred per les nits i jo sembla que torno cap a casa. Però abans, he aprofitat per fer les últimes bojeries amb la companyia del Sergi, la Sara, el Guillem, el Cristian i la Deborah. El Sergi va prometre que m’els duria, i fins aquí han arribat, només faltava un llacet i una enganxina que posés, "felicitats", llàstima que el meu aniversari no és fins al Març, espero que no es tracti d’un regal avançat!
Però no va ser fàcil, la pluja va fer acte de presència cada dia i amb diferents intensitats i vam haver de solucionar alguns problemes logístics: primer calia mouren’s a tots 6, per això vam buscar-li un germanet al 307, un Mitsubishi Colt de lloguer, tot blavet i monicu que tot i que requeria una mica d’imaginació a la hora d’adelantar es va portar com un campió tots els dies. I d’altra banda calia posar a dormir 6 persones a la meva habitació, això ho vam solucionar convertint l’habitació en un gran llit, 2 matalassos individuals i un inflable de matrimoni i apa, la festa! al menjador tampoc hi cabiem de meravella, però la primera nit vam organitzar un sopar per a 9 persones, el rècord d’aquella cuina crec. També s’ha de dir però que els del sud tenim certa tendència natural a cridar i fer xivarri, i això a la chinesa gran li va sentar fatal, i ens va donar el toc d’alerta un parell de cops, de totes formes em va sorpendre que els ho va dir a la resta i no a mi. Seré mig alemany i estaré calladet ja?
Solucionats els problemes logístics només calia moure’s! Primer va ser una volta per Nürnberg, amb Dokuzentrum, 3 im Weckla i Biergarten inclòs. Per sort aquell dia va acompanyar mínimament el bon temps. A destacar les hores a les que vam acabar anant pel món, així que tampoc ens havia de sorprendre trobar-nos el supermercat tancat.
L’endemà tocava excursió a Ingolstadt, on està la central de Audi, després de llevar-nos "aviat" i anar a buscar el cotxe de lloguer (on amablement ens van convidar a un cafè) i menjar-nos els 100 i algo kilòmetres que hi ha fins allà, ens van rebre a la fàbrica. On vam poder observar tot el procés de fabricació dels audis A3 i A4. Després de 2 hores caminant per dins la fàbrica, vam fer una volta ràpida al museu i vam anar a menjar, perquè es feia tard i calia anar fins a Regensburg. Trobar el lloc per menjar no va ser tant fàcil, per no tenir mapa de la ciutat vam acabar en un carreró sense sortida al casc antic. Però tot es va solucionar, vam trobar el parking que buscavem i apa, a menjar i altre cop al cotxe! Regensburg estava trist, malgrat ser dia de cada dia, ja eren les 7 i pico (vam aprofitar per anar al súper) i la pluja no acompanyava gaire. Però be, volteta per veure que es tracta de la ciutat més al nord d’itàlia, salsitxa amb xucrut de rigor i cap a Nürnberg, perquè l’endemà tocava München!
Entrar a Müchen no es tant fàcil com pot semblar, però finalment vam arribar a temps de veure els monigots ballant a dalt de la torre de l’ajuntament. I després a donar una volta pel centre i pels parcs. El menjar el vam solucionar alguns amb una pizza i altres amb coses del súper, però tots menjant assentats en un banc al costat d’una església. Misteriosament el temps es va aguantar i no va ploure en cap moment. Però mentre estavem a la torre de l’ajuntament es veia en la llunyania una tempesta violenta, amb els seus núvols grisos, i es sentia el vent que precedeix a la tempesta. Ves per on em va agradar aquella situació. La tornada però va ser apoteòsica, no vam recordar què passa a la sortida de les grans ciutats els divendres a la tarda, bàsicament vam fer el pagès!
Dissabte vam desestimar d’anar als alps o al bosc bàvar perquè el temps no acompanyava gaire, així que vam anar a la vall de l’Almüth, on per sort el sol ens va acompanyar bastant. I vam poder veure castells, la vall i algun poblet d’aquests típics alemanys. També fins i tot vam poder menjar a la gespa al costat d’un riuet. Això si, acompanyats per vespes, perquè si una cosa toca la moral aquí són les vespes, MAI n’havia vist tantes! I malgrat sembla que no facin res, vulguis que no sempre hi ha aquest pànic irrefrenable. La gràcia d’aquell dia era arribar a les 7 a la festa de despedida de la Marion a la que estavem convidats, a les 7:40 arribavem a casa i comencavem a fer les truites de patates que volia dur (una amb ceba i l’altra sense), a les 8:10 acabem les truites i a les 8:20 entravem a casa seva. Dos rècords en un, el d’arribar tard i el de fer dues truites amb menys temps, i deu ni do com de bones van quedar!
Diumenge era dia de relax, així que cap a Franken Jura després de despertar-se tard i prendre’s les coses amb calma. Això si, acompanyats per la pluja tot el dia. Es va anar aguantant mentre visitavem potenstein, la vall del riu pegnitz, dinavem en un restaurant super autèntic (a 1.5 euros el mig litre de cervesa) i començavem a visitar Bamberg. Però a la meitat de la visita, la pluja ens va fer marxar corrents del poble, i mira que és preciós quan no plou, però allò va ser massa i vam marxar corrents cap al cotxe i cap a Nürnberg, per començar a preparar les coses per la seva tornada.
Be, no se’m donen gaire be els resums, però aquesta es la història i així els l’hem explicada, potser ha sortit un post una mica gran i llarg, però que no reflexa ni de bon tros la ilusió que m’ha fet que m’hagin vingut a veure :)! Això m’obligarà a anar-los a visitar allà on ells vagin! Ja només em queda desitjar-los que el viatge de tornada que stan fent ara els vagi de meravella i que ens veiem ben aviat!
#fis#
