Day: July 26, 2006

Ho havia de fer, era indispensable, banyar-me al Danubi i ho he fet! El dia ha començat amb calor, com cada dia, hem agafat alguna cosa al Anker (molí vell austríac per entendre’ns), un cacaolat de mig litre i un suc de taronja per menjar al metro mentre anavem cap al Danubi. I un cop allà, he fet el pas, m’he ficat dins del Danubi, i podia sentir com els Bacteris de ciutats com Amsterdam, Nürnberg, Regensburg, Viena, Bratislava, Budapest, Sofia …. se m’anaven adhering al cos. Per sort després hem anat a un parell de piscines amb clor per desinfectar-nos tot el que puguessim. Abans d’anar a casa a dutxar-nos ens hem aprofitat de la oferta del peix a meitat de preu d’una taverna grega per passar una mica la gana.

A la tarda hem tornat a caminar i hem trobat llocs més amagats i que l’altre dia no vam veure, esglesies petites, esglesies mig tortes i sinagogues. A part de pastisseries de carrers pijos, una plaça amb un monument buit als jueus morts i un monument a la pesta. Els meus peus, pobres, ja s’estan immunitzant i m’està recordant a quant la Matagalls-Montserrat (per cert, públicament desde aqui demano voluntaris per acompanyarme en l’edició d’aquest any :P).

Finalment hem anat a menjar a un lloc del centre amb bona companyia i després cap a l’ajuntament, on ens hem pres una beguda boníssima a base de una especie de licor de gerds, vi blanc i gerds (i alguna cosa més que no he estat capaç de descobrir) mentre manteniem una agradable conversa entre alemany, castellà i català i escoltant la òpera de fons, si es que a Àustria, hi ha classe.

I ara a dormir, que demà toca matinar perquè el tren haig d’agafar (heu vist? ara faig una mica de rima i tot!).

#fis#

Tinc els peus destrossats, plens de llagues, avui hem seguit descobrint Viena ja que encara ens quedaven força coses per veure. Així que després d’un magnífic esmorzar anglès hem agafat el metro i cap al Castell de Schönbrunn, on tot i que no hem pogut veure els esquirolets, ens hem tornat a dutxar amb els aspersors, hem fet escalada (no veiéssiu com pujava allò) i hem admirat unes precioses vistes d’on es dedicaven a estiuejar els emperadors austríacs. Potser si el fregao de la guerra de successió hagués sortit com volien els nostres avantpassats, ara hi hauria una senyera al costat de la bandera austríaca. Qui sap.

Després del castell, la meva excel·lent guia ha caigut a casa d’una petita indisposició i m’he quedat jo sol però amb ganes de destrossar-me els peus, instints massoques que m’han dut caminant fins a l’arxiu de la resistència austríaca durant la segona guerra mundial, passant això si per carrers menys turístics però no amb menys vida. Reconeixeu-ho, ho trobaveu a faltar, el meu apunt bèl·lic del viatge, oi que si? doncs no us defraudaré, primer he visitat l’exposició permament on he trobat escrit de que tenien referències de la participació de voluntaris austríacs al bàndol republicà, així que ho he demanat al jove de la recepció i m’ha enviat cap a dalt, cap a l’arxiu, on m’ha rebut una dona gran que m’ha fet omplir un paper, fotocopiar el passaport i m’ha passat a un noi jove, que m’ha ensenyat alguna cosa (per no dir molt poc) i m’ha dit que era una pena que l’home que havia fet de brigadista no estigués, he dit que el pròxim cop que vingués a Wien els passaria a veure, oi tant, amb lo simpàtics que eren per ser austríacs :P!.

Tornant cap al Sol he baixat cap al Belvedere, per admirar les obres de Klimt, tenia gana, m’estava morint, però no trobava cap puesto de menjar mínimament ràpid (alias kebap, salsitxeria o pizzeria rapida) així que he seguit bevent aigua i mirant obres d’art fins que he sortit, i aleshores ja em començava a trobar malament i tirant cap a veure el senyor Strauss (bé, l’estàtua) no parava de buscar menjar, finalment, un bon rato després de saludar a Herr Strauss he trobat un kebap, i he dit, o ara o mai, així que m’he posat alguna cosa a l’estòmac. Després de pet cap a les cases de coloraines, la Hundertwasser, una casa que recorda lleugerament a Gaudí, mai se sap, potser el fantasma de Gaudí ronda per Wien per la quantitat de tramvies que hi ha. Ja no podia gaire més, així que he agafat un tramvia, he canviat a una parada plena de tramvies, he tornat a canviar i finalment he arribat a la Tigergasse, on m’esperava la meva guia plena d’energia per durme a menjar unes excelents salsitxes amb formatge.

Després de les salsitxes i de seguir demostrant de que no se menjar de forma polida, defectes que tenim alguns, hem tornat cap al lloc de botellón pijo (alias Museums Quartier) on m’he deleitat amb una conversa de dones despotricant de tot fill de veí :P! I amb tot, segueixen duent-nos pel mal camí, però, què fariem sense elles?

Dutxeta abans de anar a dormir, i a passar calor al llit, que potser demà toca refrescar-se al Danubi!

#fis#