Day: July 24, 2006

Els que em coneixeu sabeu que no sóc molt donat a la monarquia, però aquí em teniu com un campeón fent un curs intensiu de monarquia austríaca. I es que aquesta gent ho tenien ben muntat, desde una emperadriu (Maria Teresa) que tenia 16 fills per començar a casar-los de forma indiscriminada, passant per algun Joseph que altre, seguint per un rebesnet (Franz Joseph) que es va casar amb una pobra desgraciada anorèxica (alias Sísi) que li feia la vida impossible, cosa que el pobre home no podia acceptar, me la va enviar al palau d’estiu i va dedicar els diners que gastava en gelocatils a fer coses per al poble austríac. El fill se li va suicidar, no se sap perquè, i al nebot, m’el van matar a Sarajevo, cosa que va desencadenar el primer fregao mundial.

A part del curs sobre monarquia també ens hem dedicat a patejar-nos bona part del centre, amb el Rathaus, el parlament, la Karlskirche (davant de la qual m’he mullat els peus), la biblioteca, el palau, la església dels agustins (on estan els cors dels emperadors) i els caputxins (on estan els cossos dels emperadors), el danubi, el prater (noria gegant construïda el 1890) situat en un parc d’atraccions que pel matí competeix en afluència amb Terra Mítica, les torres de defensa antiaèria de la segona guerra mundial i una àmplia passejada per tramvies, metros i parcs.

Una cosa està clara, aqui s’hi respira aire imperial, el que en algunes coses no acaba de ser gaire clar, si imperi austrohúngar o imperi otomà. Una altra cosa que està clara, és que a Zara saben fer les coses, vas al centre de la ciutat (just davant de la catedral) i te’n trobes un, com si estiguesis a casa. La llàstima es que les dependentes deuen parlar alemany i les ofertes també estan en alemany, però vaja, a pesar de que parlin diferent, mes o menys ens entenem, sort tinc de que l’Ariadna m’acompanya i m’ajuda amb la traducció austríac-alemany.

I ja per acabar, un petit apunt gastronòmic, el platerot de botifarra negra esparracada amb patates mig bullides a un preu irrisori (5.5) rivalitza amb la tarta sacher que es fa al famós hotel sacher.#fis#

Si es fa un botellón es fa amb classe!

Ja sóc a Wien (Viena) ciutat de emperadrius, emperadors, austríacs i austríaques, després de un viatge en tren molt entretingut de de 5 hores (el post del tren el penjaré després). El primer contacte amb Wien ha estat el viatge en metro fins a la residència de la Tigergasse on hem deixat els paquets per anar a fer un botellón pijín. Abans però, calia posar alguna cosa a l’estòmac i ens hem aturat a un dels múltiples Donners que floreixen com bolets per degustar evidentment un donner amb excés de pebre (a pesar de les indicacions de l’amable població semi-local).

Tornant al tema del botellón que és el que interessa als nostres estimats morbosos lectors, així, si es fa un botellón, es fa amb classe, res de places porcoses, mal iluminades i sentats en bancs guarros, si es fa botellón es fa en una plaça entre dos museus (si t’emborratxes que sigui de cultura), amb una especie de sofas durs on et pots estirar-sentar i amb uns garitos amb cervesa a 3 euros i amb la possibilitat de beure vi, no estariem parlant però del vi de garrafa que es fa servir pel calimotxo.

I ja per acabar, dir que els austríacs duen la festa al cos, se’ls veu, de moment Wien la podriem descriure com una ciutat plàcidament tranquila, clar que potser hi té a veure el fet de que fos diumenge per la nit, potser. Esperem que la brisa que corre els animi dema per la nit.#fis#