i elo que es pitjor, en menys de tres setmanes torno a la vida real, aquella amb obligacions reals, pares a sobre, germana pesada, forn aborrit, amics que incordien, novia rondinaire i dormilega…. Bufff qui es pogués quedar a dinamarca amb el fred, la pluja, els danesos bojos, la feina que cada dia em costa més de fer, la cuina cada dia més guarra, la meva havitació cada cop més caòtica, la meva butxaca cada cop més buida…

Vaja ja us podeu preparar, perque com veieu estik com sempre, pesat i queixant-me de tot. Es que si alguna cosa he trobat a faltar és amics de debò a qui queixar-me cada dia, a la novia, als amics del barri, de la infancia, del institut, de la universitat…Joder, es que queixar-me en danès no en sé, i en anglès és molt dificil!!!!

apa records i una abrasada a tots aquells que us hagueu sentit eludits, i per la resta, records

Dos comentaris, un, no sempre apagava la càmera (tot i fer-ho més del que es considera estrictametn necessari.
2, les fotos del desert danès (impressionant) quedaven molt bé al meu monitor mentre al portàtil tenia les fotos de tuníssia amb neu (casualitats del salvapantalles). El mon està boig.

I els danesos, per cert, també.

Sergi, calia parlar de futbol???!!!???!!

xavi, no sabia del teu patriotisme maltés. Ets un home amb molts secrets!!

Un altre detall, si voleu fer una foto, que no la fagi el salva, doncs no la ferà sense tancar abans la camara.

I jo, doncs com sempre, en la meva linia, sempre que hi ha alguna cosa especial em poso malalt per fastidiar-la, i no ho dic per el viatge que tampoc es per tant, ho dic per la final de la champions!!!!!! Que vaig veure a la cuina amb dos danesos poc aficionats al futbol.