Cero Absoluto (The Day after Tomorrow) de Alan Folsom

Crec que hi ha una llista de llibres que ha llegit la humanitat sencera menys jo, aquells que tothom em diu que em llegeixi, i jo, no se perquè, suposo que perquè m’acabo llegint el que em trobo al davant, no acabo mai de començarlo. Fins que un dia, per unes questions o altres, cau a les meves mans, i clar, toca llegir-lo, no?

Cero Absoluto, és un d’aquests, mira si en feia de cops que tant el Marc com el Sergi m’havien dit que m’el llegís, i finalment m’he enfrentat a les 700 i pico pàgines de thriller força emocionant. El llibre comença relatant unes històries que aparentment no tenen res a veure (com la majoria de thrillers) i poc a poc les va relacionant. Tot s’ha de dir que a l’autor se li en va una mica la pilota, i que el que arriba a plantejar supera amb escreix la imaginació d’alguns, també s’ha de dir que a vegades el que passa es veu una mica agafat pels pels. Els protagonistes semblen més un parell de schwarzeneggers (per cert, visiteu la web del Schwarzenegger, no té desperdici, està en castellà i tot) que no pas un policia de 60 i pico d’anys i un doctor (que de cop i volta apren a fer servir de forma sorprenent be la pistola), contínuament els hi peguen, disparen i de tot, i ells tant feliços. Per sort, tots dos acaben a l’hospital abans de acabar el llibre (només ni que sigui per curar-se les rascadetes).

#fis#

I parlant de pistoles i finals, de pistoles, dir que el lligre es una contínua sagnia, en pocs llibres he vist tants assassinats de forma tant contínua i indiscriminada, i sobre finals, doncs sobretot que no us llegiu el final! Sobretot, no feu ara com la Sara que amb la seva encantadora memòria de peix es va oblidar de que el Marc li deia expressament de que NO llegís el final, perquè si llegiu el final us enterareu de que …. (ai, que el final no es pot dir). Però si, el final es sorpenent, si més no, és el punt culminant d’un relat trepidant i entretingut.

Si teniu temps llegiu-lo, és d’aquells llibres que es pot llegir ràpid a pesar de les seves 700 planes i t’entreté bastant.

I per acabar, una frase de les moltes de humor lleugerament gore que desprèn el llibre: "aquesta llum que veiem, és la sortida del túnel, o el tren que ve de cara?".

Existeix el concepte post-data en el post? en tot cas l’inventarem i de pas farem un concurs. Acabo de veure el titol original del llibre ara mateix (quan estava apunt de publicar l’article) i em pregunto, què empeny algú a canviar el nom d’un llibre de forma TANT descarada? Si us plau, vull coneixer algú que dobla títols de películes i llibres. I proposo un concurs de noms originals i traduccions inversemblants, com per exemple: "The Bourne Supremacy -> La mort dans la peau", 1, 2, 3, comente otra vez!